Publicitat

Soledat desitjada i soledat imposada

És precisament en aquest confinament silenciós on penses en la sort que tens de conviure amb els éssers estimats

spot_img

Publicat el 24.4.2020 6:00

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón

En una gran ciutat com Barcelona hi ha molta soledat. I potser podríem dir que a les ciutats la soledat es fa sentir més que als pobles, on la gent es coneix i s’ajuda. Segons l’Institut Municipal d’Estadística, de 662.787 llars, 205.198 són persones que viuen soles, això correspon a un 31% de la població de Barcelona. I d’aquestes llars soles, 100.000 corresponen a persones majors de 65 anys.

Publicitat

Hi ha gent que està sola perquè vol estar-ho, n’hi ha que viuen acompanyats però se senten sols perquè ningú els entén, i hi ha gent que està sola simplement perquè ha perdut els éssers estimats. A vegades, la soledat es converteix en la nostra por més gran. Mai haguéssim imaginat que el més difícil de fer-se gran fos la soledat. A vegades les persones senten haver fracassat en l’amor, en la pèrdua de les seves amistats i en la vida en general. Potser pensen que el món els ha girat l’esquena, potser han perdut pel camí els amics i família, o potser simplement s’han guanyat a pols estar sols/es. Costa molt de valorar-ho i potser en el silenci del confinament apareix la idea.

Publicitat

I si la soledat no és desitjada, farà aparèixer una gran tristesa dins del cor. En certes ocasions, la vergonya que acompanya la soledat és tan dolorosa o més que la mateixa soledat. Atès que és diferent la soledat imposada que la soledat desitjada. Sigui com sigui, és precisament en aquest confinament silenciós on penses en la sort que tens de conviure amb els éssers estimats. És precisament en el silenci i en la tranquil·litat on penses el difícil que deu ser passar el confinament en soledat, el difícil que deu ser perdre els éssers estimats i no poder acomiadar-se, perquè ara el que toca és la soledat i el distanciament.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

La Comunitat de Sant Ildefons enceta un trimestre dedicat a la pau al cor de Galvany

Amb un seguit d'activitats, la Parròquia es reafirma com un punt obert de trobada per a la reflexió i l’esperança

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí