Publicitat

Soledat desitjada i soledat imposada

És precisament en aquest confinament silenciós on penses en la sort que tens de conviure amb els éssers estimats

spot_img

Publicat el 24.4.2020 6:00

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón

En una gran ciutat com Barcelona hi ha molta soledat. I potser podríem dir que a les ciutats la soledat es fa sentir més que als pobles, on la gent es coneix i s’ajuda. Segons l’Institut Municipal d’Estadística, de 662.787 llars, 205.198 són persones que viuen soles, això correspon a un 31% de la població de Barcelona. I d’aquestes llars soles, 100.000 corresponen a persones majors de 65 anys.

Publicitat

Hi ha gent que està sola perquè vol estar-ho, n’hi ha que viuen acompanyats però se senten sols perquè ningú els entén, i hi ha gent que està sola simplement perquè ha perdut els éssers estimats. A vegades, la soledat es converteix en la nostra por més gran. Mai haguéssim imaginat que el més difícil de fer-se gran fos la soledat. A vegades les persones senten haver fracassat en l’amor, en la pèrdua de les seves amistats i en la vida en general. Potser pensen que el món els ha girat l’esquena, potser han perdut pel camí els amics i família, o potser simplement s’han guanyat a pols estar sols/es. Costa molt de valorar-ho i potser en el silenci del confinament apareix la idea.

Publicitat

I si la soledat no és desitjada, farà aparèixer una gran tristesa dins del cor. En certes ocasions, la vergonya que acompanya la soledat és tan dolorosa o més que la mateixa soledat. Atès que és diferent la soledat imposada que la soledat desitjada. Sigui com sigui, és precisament en aquest confinament silenciós on penses en la sort que tens de conviure amb els éssers estimats. És precisament en el silenci i en la tranquil·litat on penses el difícil que deu ser passar el confinament en soledat, el difícil que deu ser perdre els éssers estimats i no poder acomiadar-se, perquè ara el que toca és la soledat i el distanciament.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

Microcredencials: formacions curtes, oficials i a mida del mercat laboral

El Govern català impulsa programes universitaris àgils i flexibles per adquirir competències específiques i obrir-se a noves oportunitats professionals

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]