Cultura
Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)
Des del 15 de setembre i fins al 8 d’octubre, dues unitats mòbils es despleguen al bell mig de la plaça de la Ciència del CosmoCaixa. El motiu: l’estrena mundial de ‘Symphony’ – un viatge al cor de la música- un projecte que pretén unir l’espectador amb la música, les emocions i la tecnologia de realitat virtual (VR).
‘Symphony’ és fruit de quatre anys d’estreta col·laboració entre La Fundació “La Caixa” -concepció i producció- i Igor Studios dirigit per Igor Cortadellas -direcció, guió i idea original- amb el gran reclam de l’aparició, com a estrella convidada, de Gustavo Dudamel, un dels més prestigiosos i a la vegada mediàtic director d’orquestra actualment.
El passat 18 de setembre tarda, un servidor va ser un dels afortunats que va poder viure aquesta experiència. Com amb ‘Symphony’ es busca jugar amb els sentiments i els ànims dels espectadors, en aquest article us intentaré transmetre les sensacions viscudes.
Després de la respectiva presentació de les mesures anti-covid19 i del projecte ‘Symphony’, l’experiència està dividida en dues parts.
La primera consisteix en una pel·lícula panoràmica sense paraules que fa la finalitat introductòria de l’experiència virtual posterior. Però més enllà d’aquesta finalitat, els seus 12 minuts de duració són una autèntica delícia. A partir de tres joves de diferents localitzacions i realitats diferents (Nova York, Colòmbia i la costa Mediterrània) i els retrats dels sons i accions quotidianes aleatòries dels seus respectius dia a dia, es construeix una poesia visual metafòrica que serveix per demostrar-nos que tot aquest mosaic de sonoritats diverses, per molts diferents que siguin, un cop connectades unes amb les altres, normalment acaben construint un so d’homogeni.
A continuació, la segona unitat mòbil acull la part més esperada i segurament amb el gran reclam de ‘Symphony’. Gràcies a uns dispositius de realitat virtual, uns auriculars i uns seients que permeten girar 360º graus, els 12 restants minuts de pel·lícula en format virtual es converteixen en un autèntic foc d’artificis per l’espectador present. A part de visitar el taller del lutier barceloní David Bagué en el procés de creació d’un violí tant per fora com a l’interior, hi apareix Gustavo Dudamel al ben mig de l’escenari del Gran Teatre del Liceu donant la benvinguda i a la vegada dirigint.
El punt culminant de ‘Symphony’ es produeix aleshores. Ubicats virtualment al bell mig de l’escenari del Gran Teatre del Liceu, Gustavo Dudamel dirigeix la Mahler Chamber Orchestra amb la 5a Simfonia de Beethoven i el Mambo de West Side Story de Bernstein. Es busca fer còmplice i partícip l’espectador d’aquesta experiència de format part d’un més de l’orquestra. Així mateix, encara que les sonoritats estiguin accentuades voluntàriament per buscar més impacte, la força sonora que es produeix a l’interior d’una orquestra sorprèn donant la sensació que a dures penes poden escoltar els seus mateixos instruments. Entremig de Beethoven i Bernstein, a partir de la melodia de l’inici de la 1a Simfonia de Mahler, la part emocional de la música és tractada demostrant com els sons impacten en les ànimes i els sentiments d’ ésser humà.
En definitiva, ‘Symphony’ és una curiosa i a la vegada atractiva proposta per apropar el món de la música clàssica, ja sigui a noves generacions o a públic potser no tan familiaritzat amb ella. Tal ha estat l’expectativa generada que en poques hores s’han venut tots els passis fins al darrer dia. Desgraciadament, no sembla gens factible que es prorrogui, ja que “Symphony” iniciarà un gira per un centenar de ciutats d’Espanya i Portugal.
