Veïns del Sarrià Desaparegut

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

Una fotografia del segle XIX a Sarrià que retrata la família Sant Tous i obre una finestra a la vida cultural de la burgesia barcelonina, entre teatre i estiueig

Tot i ser arquitecte, pintor, historiador i tractadista d’art, és possible que avui gairebé ningú recordi aquest personatge discret i savi

Va viure més de dues dècades a Sant Gervasi, on va crear paisatges del barri i de Vallvidrera mentre es guanyava la vida com a decorador

La vinculació de l'escriptor gadità amb la vila: les pistes de premsa i els vincles personals que revelen per què Sarrià va marcar l’origen i la inspiració de l’obra

Una figura clau del poder econòmic i social del primer terç del segle XX, amb arrels a Sarrià i una relació especialment controvertida amb la classe treballadora

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

Va tenir fusta de pintor des de ben petit i va exposar repetidament a París i Alemanya, fins que una malaltia el va apartar de la creació

Va instal·lar-se a Sarrià l'any 1914, en una torre llogada al carrer de Pomaret; va publicar alguns poemes en el butlletí de l'Orfeó Sarrianenc i a La Cònsola, revista impulsada per J.V.Foix

L’Orfeó Sarrianenc, dirigit per mossèn Àngel Obiols, organista i compositor, va jugar un paper clau en la promoció de cantaires i solistes locals, de carreres artístiques tan condicionades per una dedicació a temps parcial com per, possiblement, unes aptituds vocals limitades. Però, a més, personalitats destacadíssimes del cant van establir-se a Sarrià, de manera temporal, per descansar i cuidar-se la veu en el clima més amable