El Racó del Veïnat
Lluc Pedrero
Tomorrow there’ll be sunshine and all this darkness past, canta Bruce Springsteen en la seva cançó Land of Hope and Dreams. Així és actualment el nostre dia a dia, però tot passarà i ens tornarem a saludar, obrirem de nou les portes de casa com quan ho fèiem al matí ben d’hora, per anar a treballar.
És sorprenent la capacitat humana per normalitzar no pas el que és normal. Per exemple, en qüestió de dies, hem assumit tots, o gairebé tots, que ens hem de quedar a casa. La nostra vida ha fet un gir radical i la tolerem a ulls clucs, amb certa incertesa i algunes vegades amb por quan memoritzem cada dia l’estat d’alarma com una lletania.
Hi ha també certa innocència del desconeixement, tal vegada com els primers amors quan no sabem què passarà. Qui ho havia de dir que la vida s’interromp i que el telèfon seria el fil de l’esperança mentre parlem amb els amics per videoconferència.
Abraçar a qui estimes podria produir un risc sísmic en aquesta tremolor coronavírica, obrir una porta amb una clau d’una sola volta. Segur que ens tornarem a saludar, mentrestant, en plena voràgine del canvi forçat, ens mirarem al mirall per buscar algun rastre de futur.
Els missatges escrits han tornat a recordar les cartes d’amor, perquè hi ha parelles que no es poden tocar, com quan es passaven llargues estones caminant per la platja. Les fotografies d’aquella platja arriben com postals a les nostres cel·les asèptiques a través del mòbil.
Però, quan tot acabi, sempre ens serà present la crisi actual, i ens ho mirarem tot d’una altra manera. La humanitat s’entestarà a recordar per sempre aquest temps de coronavirus.
Ens pots fer arribar els teus escrits a [email protected]
