Mossos d’Esquadra
Xavier Boned
La tornada de les vacances d’estiu està essent dura i esgotadora per al Cos de Mossos d’Esquadra. L’agost es va tenyir de sang amb els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. A conseqüència dels atemptats del 17 i 18 d’agost es va implementar un ampli dispositiu i van començar els llargs torns de treball amb un objectiu clar, detenir els autors dels atemptats i desarticular la cèl·lula terrorista. El 26 d’agost vam gestionar la manifestació a Barcelona en contra del terrorisme i en suport de les víctimes dels atemptats. De la tensió de l’operatiu antiterrorista vam passar a les aclamacions, l’agraïment col·lectiu i els signes de suport en forma de roses, aplaudiments i abraçades. Aquell dia vam veure molts mossos afectats per les emocions, per unes mostres de suport mai viscudes per molts dels agents de la nostra policia. Però la vida continua i ens vam presentar al mes de setembre amb els dispositius policials de la Diada de Catalunya, les proteccions relacionades amb terrorisme i el dispositiu de seguretat relacionat amb el referèndum de l’1 d’octubre.
I és amb aquest bagatge que vam arribar a les jornades del 30 de setembre i l’1 d’octubre. Els agents de Mossos d’Esquadra vam treballar sota una pressió extraordinària, conseqüència dels esdeveniments socials, polítics i estructurals del país. I vam treballar, com sempre ho hem volgut fer, sota els principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat. El posicionament dels Mossos sempre ha estat el de donar compliment als manaments judicials i de fiscalia, al mateix temps que intentar preservar la seguretat ciutadana i l’ordre públic evitant mals majors dels que es volguessin evitar. En una jornada tan complexa com la del passat dia 1 d’octubre era previsible que tots els cossos policials actuants rebéssim crítiques d’un o altre tipus, tal com així ha succeït.
És a partir d’aquesta jornada de l’1 d’octubre quan els mossos hem viscut l’altra cara de la moneda, la que no agrada, la que ningú no desitja. Als mateixos mossos de l’operatiu dels atemptats d’agost, als mateixos mossos que ho van donar tot per col·laborar en la captura dels terroristes, als mateixos mossos que sempre han procurat treballar per a tota la ciutadania, molts ciutadans ara els recriminen la nostra actuació en aquesta jornada. Ens ho recriminen com si tots tinguéssim un pensament únic, com si no fóssim persones, com si fóssim robots sense sentiments ni criteri propi.
I arriba el dia 3 d’octubre amb la vaga general i arriba el 8 amb manifestacions multitudinàries a Barcelona, i torna la muntanya russa. Alguns diran avui que som “la seva policia” per una banda, mentre altres renegaran de nosaltres per l’altra. I aquestes opinions van fluctuant al llarg del temps i canviant de sentit segons els esdeveniments. Però que ningú s’equivoqui: la càrrega de treball i emocional que portem acumulada no ha impedit, ni impedirà mai, que seguim realitzant la nostra feina el millor que sabem i amb la millor voluntat de servei. Com sempre.
