Opinió
Mertxe Fernández
L’estrès laboral és uns dels motius més freqüents a la consulta del psicòleg, i les causes que l’originen són d’allò més variades: massa treball, poc personal, moltes exigències, mals companys, horaris de vertigen, perfeccionisme… També provoca estrès el que es coneix com la doble presència, que és el fet que recaiguin sobre una mateixa persona la necessitat de respondre a les demandes de l’espai de treball domèstic-familiar i a les demandes del treball assalariat, donada la dificultat de poder respondre a totes dues demandes quan es produeixen de manera simultània.
En algunes ocasions, ens agradaria poder reduir la nostra jornada laboral per poder-nos quedar més temps a casa, aprendre idiomes, estar amb els nostres fills, tocar el piano, apuntar-nos a un curs de màgia, sortir a passejar, mirar les musaranyes o dedicar una miqueta, encara que només sigui una miqueta, a nosaltres mateixos. Per al que sigui, però tenir més temps.
A partir d’aquí apareix la famosa frase enemiga “no puc”: no puc anar al gimnàs, no puc apuntar-me al curs de màgia, no puc dedicar tot el temps que voldria als meus fills… I en principi no podem -i a aquests casos em refereixo- perquè una reducció de la nostra jornada laboral suposaria, evidentment, una reducció d’ingressos, i això sí que no ens ho podem permetre.
No ens hem de preocupar! Per a això tenim el nostre elixir de la felicitat! Imaginem que, a la botiga de la cantonada, ben a prop, ni tan sols perdrem molt temps a arribar -perquè de temps ja hem vist que no en tenim…- venen un elixir amb el qual aconseguim la felicitat. Una felicitat real, eh?, de tocar de peus a terra… miracles no!
Amb aquest elixir assolim una felicitat que ens permet estar més tranquils, dedicar-nos a les coses que ens agraden, que ens venen de gust, estar més amb la família i practicar els trucs que hem après en el curs de màgia… Fer allò que abans dèiem que no podíem. En resum, tenir més temps. No més diners, però sí més temps.
Pagaríem per tenir més temps! Oh! I tant que pagaríem per tenir temps perquè, a més, el temps és una cosa que encara no es pot comprar… Veritat? Suposem que aquest preuat elixir ens costa 100 € cada mes. O potser fins i tot 200 €, però, així i tot, possiblement també els pagaríem. I, a sobre… que a gust el pagaríem!
En definitiva, pagaríem per tenir més temps, però no renunciem a salari per tenir més temps… Gran incongruència que, encara que sembli mentida, succeeix massa sovint.
I ara, qui tingui temps i ganes, es pot llegir la història del pescador i l’empresari que, expressat d’una altra manera, ve a dir més o menys el mateix.
Mertxe Fernández és psicòloga clínica
