Publicitat

Tricentenari del cos de Mossos d’Esquadra

El cos de Mossos d’Esquadra va ser la institució que, per primer cop a Europa, es va erigir com a cos policial de naturalesa civil

Publicat el 11.4.2019 13:00 · Actualitzat el 11.4.2019 13:14

Seguretat

El Jardí

El Dia de les Esquadres

L’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sarrià-Sant Gervasi dels Mossos va celebrar el 10 d’abril el Dia de les Esquadres, a la seu del Col·legi de Metges, al passeig de la Bonanova. L’acte es va iniciar amb la projecció d’un vídeo sobre la història del cos, ja que enguany se celebra el seu tercer centenari (en Xavier Boned explica la seva història en la segona part de l’article). Tot seguit es va fer el tradicional lliurament de diplomes als agents destacats en actuacions policials puntuals o per destacar la seva trajectòria a la comissaria d’Anglí, com és el cas de Xavier Boned, de l’Oficina de Relaciona amb la Comunitat, o la de Toni Sánchez Manilla, del Negociat de Coordinació Administrativa. En Toni va ser l’encarregat d’adreçar unes paraules en nom de totes les persones distingides. Ho va fer amb clau d’humor, intentant respondre la pregunta “M’agrada la meva feina?”. La resposta és eloqüent: el que agrada més és poder compartir la feina amb bons companys, com és l’ambient al’ABP.

Finalment va cloure l’acte l’inspector Jordi Silva, cap de la comissaria, que va dir que una institució tan antiga com són els Mossos, no pot anar a remolc dels moviments polítics. La seva actuació s’ha de vincular a les necessitats de la societat, no a una situació política puntual. Igualment va remarcar que, si en un moment de males notícies, com l’actual, els Mossos poden seguir fent la seva feina, s’ha de ser optimista, ja que quan les condicions siguin més favorables (falten persones, utillatge i equipaments), cal preveure un creixement important del cos. L’acte es va cloure amb un refrigeri ofert pel Col·legi de Metges.

Publicitat
Persones destacades en el Dia de les Esquadres. @ Mossos d´Esquadra

300 anys d’història

Xavier Boned

L’any 1719 es van fundar les primeres Esquadres de paisans Armats a Catalunya i, des d’aleshores, l’existència dels Mossos d’Esquadra ha estat lligada de forma indissoluble a la història de Catalunya.

El cos de Mossos d’Esquadra va ser la institució que, per primer cop a Europa, es va erigir com a cos policial de naturalesa civil, lluny de les funcions militars d’un exèrcit, i que des de la seva fundació es va constituir com un cos de seguretat jerarquitzat, professional, coordinat, reglamentat i a les ordres de les autoritats judicials. Un cos integrat per la mateixa ciutadania, a la qual servia i protegia.

A principis del segle XVIII apareixen les primeres esquadres de paisans organitzats per mantenir l’ordre, vigilar els camins i garantir la seguretat dels pobles quan l’exèrcit regular, que aleshores s’encarregava de la vigilància, era mobilitzat.

Entre el 1837 i el 1868 les esquadres passen per una època en què trobem, d’una banda, l’existència de nous cossos de policia i el poc interès dels ajuntaments, que les pagaven, perquè continuessin i, de l’altra, el desig de la Capitania General de potenciar-les.

Fidel a la Generalitat republicana

Dissoltes entre el 1868 i el 1874 per motius polítics, la reinstauració posterior limita les esquadres a les competències pròpies de la Diputació de Barcelona. Fins al final de la Guerra Civil (1936-1939), el cos de Mossos d’Esquadra es manté fidel a la Generalitat republicana. El cos s’aboleix l’any 1939. L’any 1950, en plena dictadura franquista, la Diputació de Barcelona torna a crear un cos de Mossos d’Esquadra, encara que amb atribucions molt reduïdes.

Amb la restauració de la democràcia es donen les condicions que permeten una etapa diferent dels Mossos d’Esquadra, ara com a policia de la Generalitat. El nou cos es crea a partir del ja existent a la Diputació de Barcelona, que passa a dependre de la Generalitat i que adquireix el 1983 un nou règim jurídic com a policia autonòmica de Catalunya. Els Mossos d’Esquadra esdevenen una policia amb voluntat d’estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertanyen i han de servir.

A partir d’aquí, s’inicia una etapa de creixement amb la incorporació de noves promocions entre els anys 1983 i 1986, l’inici del desplegament a Catalunya l’any 1994, la transferència de les competències en trànsit l’any 1997, el desplegament a Barcelona l’any 2005 i la finalització del desplegament a tot el territori l’any 2008.

La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra convida el conjunt de la societat civil del país a compartir col·lectivament la celebració del Tricentenari amb actes i iniciatives, la informació dels quals anireu trobant a la pàgina web.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Maten a trets una persona a plena llum del dia a Sant Gervasi

L'homicidi s'ha produït aquest dimecres al matí a la cruïlla de Balmes amb Granada del Penedès

El cap de Mossos a Sarrià – Sant Gervasi: “Soc qui ha ordenat més desallotjaments, puc acabar amb un problema legal”

Societat El Jardí L'inspector en cap dels Mossos d'Esquadra a Sarrià - Sant Gervasi, Jordi Silva, s'ha erigit aquest dimarts en un dels inspectors que ha...

La delinqüència baixa un 12 % a Galvany, però augmenten les lesions i els robatoris a vehicles

Societat Carme Rocamora i Seguí El Consell de Barri de Sant Gervasi – Galvany, celebrat el 26 de maig, va centrar bona part de la sessió...

La policia reforçarà la presència a Sarrià després dels últims robatoris i actes vandàlics

Mossos i Guàrdia Urbana faran controls cada cap de setmana després dels robatoris violents i desperfectes comesos per un grup de joves la matinada del 3 de maig
spot_img

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Mor Jordi Madern, ànima de les pastisseries Foix i cosí del poeta

Personatge entranyable a Sarrià, ens ha deixat aquest divendres

La llum sobre l’abisme: la poètica del dol a “Relíquia” de Pol Guasch

Escrit des d’un "jo" vulnerable i exposat, "Relíquia" neix d'una premissa colpidora: el suïcidi del pare quan el narrador tenia només quinze anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí