Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
Ana Rubió Jiménez
M’allunyo dels pobles de muntanya mirant el mar. Baixo les escales directa a l’estació de ferrocarrils del Peu del funicular i estic contenta. Mossego el pain au chocolat que m’han donat a l’obrador i penso que no podria tenir un matí més perfecte. Ja m’ho ha dit la Lola, que el sabor de les coses bones ens fa sentir en pau, i és això el que, des de fa gairebé un any, la motiva a obrir la persiana del Uaala obrador cada matí.
Situat al carrer de l’Alcalde Miralles, número 4, a Vallvidrera, el Uaala obrador ofereix al veïnat llebrenc un assortiment de pa, coques, pastes i pastissos amb la voluntat de fer més amable el dia a dia del poble. La seva propietària, la Lola, vol fomentar un espai de trobada dins la rutina i és per això que ha reformat l’obrador per convertir-lo en una cafeteria a disposició dels veïns.
Com ha explicat la Lola a El Jardí, el projecte beu directament de la seva experiència amb la Gelateria Uaala que, malgrat estar concebuda per donar un servei a la gent que viu a la muntanya, s’ha convertit recentment en un destí del turisme. “La gent del barri a vegades ja no hi entra perquè és molt petit i de seguida veuen cua”. Per això, el focus de l’obrador és oferir un espai còmode i accessible per als qui fan vida a Vallvidrera. La Iolanda, que hi treballa des dels inicis, destaca la proximitat amb la clientela i revela que moltes de les tasses que fan servir són, en realitat, del veïnat: “Quan venen els servim el cafè amb la seva tassa i els fa molta il·lusió”.
Potenciar l’economia circular
El Uaala aposta pel quilòmetre zero i el reaprofitament de productes. Actualment, l’obrador treballa amb els vins de Can Calopa, el vermut de Rabassaires i diversos aliments de la cooperativa Can Pujades. L’objectiu és incorporar nous proveïdors, com La Rural de Collserola, i fomentar que l’hostaleria de la muntanya utilitzi els seus productes -entre els quals destaca el seu conegut pastís de formatge i mel de la serra-. Amb aquesta finalitat, la Lola expressa la seva disposició i ganes de conèixer altres projectes com el seu per establir sinergies: “Seria molt bonic que poguéssim fer-ho tot amb aliments d’aquí, de la zona”.
Dolç i salat, l’obrador disposa d’una gran varietat de productes, pensats tant per al consum diari com per a festes i esdeveniments. “On més gaudeixo és a la cuina”, diu la Lola. “Jo m’encarrego de les coques i les cremes; vaig fent proves i així descobreixo combinacions delicioses”, afegeix. La novetat més recent és la coca de moniato, pera i formatge de cabra. Dels pastissos se n’encarrega el Bernat, un veí de tota la vida que viu el projecte amb molta estima: “De petit havia jugat aquí dins, quan això encara era el forn antic, i somiava poder-hi treballar algun dia com a pastisser per al seu barri”.
De fet, aquest és un dels motius que fan del Uaala un espai especial per al veïnat: ocupa l’antic local on, durant dècades, va funcionar el forn centenari de Vallvidrera. La Lola explica que, quan va saber que el forn abaixava definitivament la persiana, va anar-hi de visita i es va enamorar del lloc, però uns altres llogaters se li van avançar. Més endavant, quan el local va tornar a quedar buit, i va saber que també tancava el nou forn del costat, va decidir que aquella era l’oportunitat esperada.
Somnis i reptes
Al desembre ja en farà un any i tot l’equip del Uaala obrador mira endavant amb una barreja de nervis i il·lusió. La Iolanda i la Lola parlen sobre com potenciar el reaprofitament d’aliments de la serra de Collserola i enfortir el vincle amb el veïnat; un dels seus somnis és ampliar la seva carta d’entrepans a partir de les propostes de la clientela. “Tenim una veïna espectacular, que a més cuina molt bé i li encanten els entrepans de Pastrami”, explica la Iolanda. “Volem que vingui un dia, que ens ensenyi a fer-los i que, durant una temporada, l’entrepà del dia porti el seu nom”, afegeix. La proposta vol estendre’s a tot el veïnat llebrenc i culmina amb una votació anual per decidir quins entrepans cal que s’incloguin definitivament en l’oferta del Uaala.
Un dels reptes actuals és el de comptar amb una xarxa de proveïdors i clients estable, que els permeti destinar una part del seu temps a potenciar la circularitat del projecte. En parlar sobre el preu just dels productes, la Lola em confessa que és molt difícil trobar un equilibri perquè “l’engranatge és molt fort i cal vendre molt per cobrir les despeses”. L’esforç d’evitar que el cost de la vida segueixi pujant és molt elevat i cal que passi per “una reflexió compartida sobre les nostres prioritats”. La cara amable, afegeix, és la rebuda i el compromís del veïnat amb el Uaala: “Estan molt contents que estiguem aquí i venen expressament perquè ens vagi bé; tenim molta sort”.
