Publicitat
spot_img

Últimes sardanes de l’any a Sarrià

La ballada tanca la temporada sardanista al districte Sarrià-Sant Gervasi, que s'ha fet de la mà de l'Esbart Sarrià i de la Taula de Sardanes

Publicat el 12.11.2019 16:00

Societat

Enric Móra

El diumenge 10 de novembre es va fer l’última ballada de sardanes d’enguany, a la plaça de Sarrià. Aquesta ballada tanca la temporada sardanista al districte Sarrià-Sant Gervasi, que s’ha fet de la mà de l’Esbart Sarrià i de la Taula de Sardanes, grup de treball encarregat de desenvolupar estratègies per potenciar la nostra dansa, impulsada pel Districte.

La Cobla Baix Llobregat, com de costum, ha sigut l’encarregada d’interpretar nou peces entre les quals destacaven “El Casal de Sarrià” del compositor sarrianenc Tomàs Sagué, “Colla Vallvidrera” de Josep Coll i “La dansa dels gegants” de Montserrat Pujolar. Durant la ballada els dansaires i espectadors han pogut comprar uns números que ajuden a cobrir les despeses de l’aplec i els donen dret a participar en un sorteig gràcies a la col·laboració d’alguns comerciants de Sarrià. Estem parlant de la Pastisseria Foix amb un pastís commemoratiu, La Nina de l’artesà joier Toni Carbó amb un collaret d’uns dansaires amb plata, un menú per dues persones del Restaurant Ca la Tresa i el grup La Teca amb una caixa de verdures del mercat dominical que té lloc a la mateixa plaça.

Publicitat

A la mitja part Frederic Bou, ànima de les sardanes sarrianenques i poeta del barri, ha llegit uns versos escrits per l’ocasió d’elogi dedicats a Toni Carbó pel seu fidel compromís amb la sardana i a tots els participants, especialment la Colla de Vallvidrera que celebra el seu 75è aniversari. Amb aquest motiu l’esmentada colla ha rebut un record commemoratiu juntament amb compositora Montserrat Pujolar que es trobava present. Frederic Bou també ha tingut unes paraules de record pel compositor sarrianenc Tomàs Segué aprofitant que la seva filla assistia a l’acte.

Recitat de Frederic Bou. ©Enric Mora

Durant la ballada un sol de tardor ens ha volgut finalment acompanyar i ha animat a més persones a participar en l’aplec fins a omplir la plaça. “La Vall de Sant Daniel” de Josep VicensXaxu” ha sigut l’última peça interpretada per la Cobla Baix Llobregat. Els presents s’han acomiadat fins a la propera ballada, prevista pel 9 de febrer.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

Humilitat, esforç i diversió: així són les Williams del Club Natació Kallípolis

L’equip de sincronitzada està format per 12 dones de mitjana edat, 5 exolímpiques i 8 amateurs
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí