29.1 C
Sant Gervasi
| Dilluns 04 de juliol de 2022 |
Publicitat

Un antic convent de les Germanes Oblates, seu de l’Universitat Abat Oliba

Al carrer Bellesguard número 30 hi ha una gran construcció de caràcter neogòtic

Publicitat

Cultura

Jaume de Oleza

Al carrer Bellesguard número 30 hi ha una gran construcció de caràcter neogòtic que havia estat l’antic convent de la congregació de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor. La fundació San Pablo CEU va adquirir aquesta impressionant finca per instal·lar-hi el centre universitari Abat Oliba, adscrit a la Universitat de Barcelona. Les Germanes Oblates, congregació que va tenir els orígens en l’ajuda i l’auxili de les dones d’exclusió social i prostitutes, van adquirir la propietat l’any 1896.

Anys més tard, cap al 1919, es va ampliar l’edifici amb la construcció de l’església i d’un petit pavelló com a habitatge en el qual Francisca Balart, vídua del Baró, la benefactora i qui va finançar les obres, va residir fins a la seva defunció. Per aquest motiu, a aquest nou edifici se’l va anomenar “la casa de la benefactora”. El projecte el va redactar Bernadí Martorell. Posteriorment, sent propietària la universitat Abat Oliva, es va restaurar l’església, així com la casa de la benefactora, aquesta última amb escàs interès arquitectònic. La restauració va anar a càrrec de Miquel A. Armengou, que va convertir l’església en una aula magna de la universitat respectant l’antic claustre.

Publicitat

En el seu conjunt, l’edifici respon a una planta de tipologia simètrica, presidida al centre per un gran claustre que dona accés a l’antiga església. Es tracta d’un conjunt d’edificis de grans dimensions, construït d’obra vista i de clara influència modernista amb un accent neogòtic, molt present en alguns edificis eclesiàstics de l’època. Destaca l’extraordinari domini de la col·locació del totxo i les seves possibles combinacions. Tant és així que en el seu dia s’anomenava l’arquitecte Martorell com el “poeta del totxo”. 

A l’exterior, sobretot a la part corresponent a l’antiga església, es visualitza en les cobertes una complexitat formal admirable, que les dota d’una volumetria molt original gràcies als diferents contraforts que sustenten l’estructura. L’edifici denota unes clares influències de Gaudí, amb la incorporació de detalls clàssics i gòtics, i que no obstant això després de les reformes i ampliacions en el qual s’ha vist sotmès, conserva aquest esperit de grandiositat i de bona feina de ram de paleta, que encara avui podem admirar.

Publicitat

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.