Publicitat

Un edifici d’habitatges a la Via Augusta 173

És un projecte realitzat el 1949 per l'arquitecte Francesc Mitjans, conegut per projectar el Camp Nou

Publicat el 24.2.2021 6:29

Opinió

Jaume de Oleza

A la cantonada de la Via Augusta amb el carrer Santaló, es troba un edifici d’habitatges de tall clàssic. És un projecte realitzat el 1949 per l’arquitecte Francesc Mitjans (1909-2006), un arquitecte de reconegut prestigi amb importants obres a la nostra ciutat. És autor de l’edifici Casa Oller, situat al carrer Amigó, i ja comentat en aquest mateix diari. En la llarga i dilatada carrera professional de Mitjans, fins als 97 anys d’edat, trobem obres que van des d’un classicisme renaixentista, fins a les darreres obres immerses en un racionalisme del que es va anomenar post racionalisme català. Recordem que Mitjans va projectar i construir el camp de F.C. Barcelona, entre altres obres destacades de la ciutat. 

L’edifici d’habitatges que ens ocupa pertany a la primera etapa de l’arquitecte:  té un concepte molt equilibrat en els detalls, l’ordre i la simetria de les façanes. És de destacar com l’edifici salva mitjançant un jardí la casa del costat, la qual cosa permet de fer un edifici exempt a quatre vents. Es tracta, doncs, d’una construcció sòlida i potent, en què, a conseqüència del desnivell produït al carrer Santaló, es permet la construcció d’una gran terrassa superior a l’última planta, en produir-se un esglaonament de l’edifici.

Publicitat

Mitjans va haver de convèncer el propietari de l’immoble, que volia tenir l’habitatge al pis principal, de no construir una tribuna sobre el carrer. Un requisit que la dona del propietari sol·licitava per tenir les millors vistes sobre la Via Augusta i que arribessin fins a la plaça Molina. Mitjans va optar per persuadir la dona del propietari de traslladar-se a l’últim pis, i així  des de la terrassa poder tenir unes vistes igual de bones o millors que des de la possible tribuna. D’aquesta manera, no hi ha cap cos que sobresurti de la façana

Edifici de la Via Augusta 173

Estem davant, en fi, d’un edifici amb una façana simètrica a la Via Augusta. Un concepte compositiu definit per les grans finestres que es troben emmarcades per unes pilastres renaixentistes adossades al pla de façana. El contrast entre el maó i la pedra, conjuntament amb l’encoixinat llis de la pedra a la planta baixa, donen a l’edifici un caràcter elegant i distingit. Una estètica senyorial que aquest insigne arquitecte va materialitzar en moltes de les seves obres a la part alta de la ciutat, com són els edificis del carrer Balmes 182, el carrer Mestre Pérez Cabrero 5, o el de l’avinguda General Mitre 140, entre d’altres.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Finalitzen les obres d’urbanització de la part superior de la Via Augusta

Les actuacions han permès millorar la mobilitat del carrer, dotar al barri de més zona verda i implantar un nou mobiliari
spot_img

El Suprem confirma 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova que va agredir sexualment un alumne

El pederasta Víctor Planas serà engarjolat i haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros a la víctima, que també havia sigut el seu fillastre

Barceló, Renom i Masó porten a escena els pensaments del poeta Foix al Teatre de Sarrià

L'espectacle de lectura dramatitzada "L’Instant i les deixes del somni: Foix per ell mateix" s’estrenarà el 19 de maig

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí