Opinió
Jaume de Oleza
A la cantonada de la Via Augusta amb el carrer Santaló, es troba un edifici d’habitatges de tall clàssic. És un projecte realitzat el 1949 per l’arquitecte Francesc Mitjans (1909-2006), un arquitecte de reconegut prestigi amb importants obres a la nostra ciutat. És autor de l’edifici Casa Oller, situat al carrer Amigó, i ja comentat en aquest mateix diari. En la llarga i dilatada carrera professional de Mitjans, fins als 97 anys d’edat, trobem obres que van des d’un classicisme renaixentista, fins a les darreres obres immerses en un racionalisme del que es va anomenar post racionalisme català. Recordem que Mitjans va projectar i construir el camp de F.C. Barcelona, entre altres obres destacades de la ciutat.
L’edifici d’habitatges que ens ocupa pertany a la primera etapa de l’arquitecte: té un concepte molt equilibrat en els detalls, l’ordre i la simetria de les façanes. És de destacar com l’edifici salva mitjançant un jardí la casa del costat, la qual cosa permet de fer un edifici exempt a quatre vents. Es tracta, doncs, d’una construcció sòlida i potent, en què, a conseqüència del desnivell produït al carrer Santaló, es permet la construcció d’una gran terrassa superior a l’última planta, en produir-se un esglaonament de l’edifici.
Mitjans va haver de convèncer el propietari de l’immoble, que volia tenir l’habitatge al pis principal, de no construir una tribuna sobre el carrer. Un requisit que la dona del propietari sol·licitava per tenir les millors vistes sobre la Via Augusta i que arribessin fins a la plaça Molina. Mitjans va optar per persuadir la dona del propietari de traslladar-se a l’últim pis, i així des de la terrassa poder tenir unes vistes igual de bones o millors que des de la possible tribuna. D’aquesta manera, no hi ha cap cos que sobresurti de la façana.
Estem davant, en fi, d’un edifici amb una façana simètrica a la Via Augusta. Un concepte compositiu definit per les grans finestres que es troben emmarcades per unes pilastres renaixentistes adossades al pla de façana. El contrast entre el maó i la pedra, conjuntament amb l’encoixinat llis de la pedra a la planta baixa, donen a l’edifici un caràcter elegant i distingit. Una estètica senyorial que aquest insigne arquitecte va materialitzar en moltes de les seves obres a la part alta de la ciutat, com són els edificis del carrer Balmes 182, el carrer Mestre Pérez Cabrero 5, o el de l’avinguda General Mitre 140, entre d’altres.
