Publicitatspot_img
spot_img

Un esport d’equip

Publicat el 23.3.2018 16:00

La mirada jove

Júlia Bulet

L’objectiu de totes les disciplines esportives podria ser aconseguir superar al contrincant, si bé en els esports d’equip s’intenta anar més enllà. Ja no és tan important el fet de guanyar com ho és saber jugar en equip.

Quan jo era petita, sempre m’havia agradat guanyar i era molt competitiva, però a mesura que han passat els anys aquest desig s’ha anat afeblint. De vegades, la competitivitat ens cega i acaba eliminant molts dels altres valors importants de l’esport. Per exemple, quants pares s’enfaden perquè els seus fills perden fins al punt d’insultar als àrbitres.

Publicitat

Durant els molts anys que he jugat a bàsquet, m’he adonat que a la pista no tot és fer punts. Sempre m’he fitxat més en la jugadora que animava a les seves companyes, que mai es rendia, que sempre es disculpava quan feia faltes i que sempre respectava l’àrbitre. Els valors d’educació i d’esportivitat s’haurien de potenciar molt més en aquesta societat. Es tracta de passar-ho bé i crear quelcom en conjunt amb les teves companyes.

El que es guanya en els esports d’equip no es compta en títols, es compta en sentiments i experiències. Em sento molt més realitzada quan veig que una jugada de pissarra surt bé o quan es crea una connexió i una compenetració al camp amb una companya. Evidentment, m’alegro quan faig una entrada bonica o encistello un triple important, encara que m’omple més mirar a les meves companyes i veure que també s’estan deixant la pell per aquest equip i aquest esport. I el fet de jugar a un esport d’equip aporta molt més que un individual. En el bàsquet, quan passes per moments durs com les pretemporades on t’has de posar a to físicament no ho pateixes sola. El millor és que sempre et sents acompanyada.

Els esports d’equip són increïbles, no només t’ajuden a esbargir-te dels problemes quotidians o a desconnectar, sinó que t’ensenyen a valorar el que realment és important i a no rendir-te mai. És per això que el bàsquet sempre m’ha aportat felicitat i les millors experiències de la meva vida.

Notícies relacionades

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Més que un derbi: el CP Sarrià i Sant Ignasi entre l’emoció i la urgència

Serà un partit marcat per la recent mort del fundador del C.P Josep Calderó i per la necessitat dels dos equips per allunyar-se de la zona de descens
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí