La mirada jove
Júlia Bulet
L’objectiu de totes les disciplines esportives podria ser aconseguir superar al contrincant, si bé en els esports d’equip s’intenta anar més enllà. Ja no és tan important el fet de guanyar com ho és saber jugar en equip.
Quan jo era petita, sempre m’havia agradat guanyar i era molt competitiva, però a mesura que han passat els anys aquest desig s’ha anat afeblint. De vegades, la competitivitat ens cega i acaba eliminant molts dels altres valors importants de l’esport. Per exemple, quants pares s’enfaden perquè els seus fills perden fins al punt d’insultar als àrbitres.
Durant els molts anys que he jugat a bàsquet, m’he adonat que a la pista no tot és fer punts. Sempre m’he fitxat més en la jugadora que animava a les seves companyes, que mai es rendia, que sempre es disculpava quan feia faltes i que sempre respectava l’àrbitre. Els valors d’educació i d’esportivitat s’haurien de potenciar molt més en aquesta societat. Es tracta de passar-ho bé i crear quelcom en conjunt amb les teves companyes.
El que es guanya en els esports d’equip no es compta en títols, es compta en sentiments i experiències. Em sento molt més realitzada quan veig que una jugada de pissarra surt bé o quan es crea una connexió i una compenetració al camp amb una companya. Evidentment, m’alegro quan faig una entrada bonica o encistello un triple important, encara que m’omple més mirar a les meves companyes i veure que també s’estan deixant la pell per aquest equip i aquest esport. I el fet de jugar a un esport d’equip aporta molt més que un individual. En el bàsquet, quan passes per moments durs com les pretemporades on t’has de posar a to físicament no ho pateixes sola. El millor és que sempre et sents acompanyada.
Els esports d’equip són increïbles, no només t’ajuden a esbargir-te dels problemes quotidians o a desconnectar, sinó que t’ensenyen a valorar el que realment és important i a no rendir-te mai. És per això que el bàsquet sempre m’ha aportat felicitat i les millors experiències de la meva vida.
