13.3 C
Sant Gervasi
| Dijous 21 de gener de 2021 |

Un nou front per a la llei del cinema: les plataformes en línia

L'aplicació d’una llei del cinema que doni al català les eines per enfortir-se representaria una millora i un avenç per a la llengua

Opinió

Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua

Un guió de ciència-ficció. Això és el que sembla la situació del català al cinema i el compliment de la llei que en regula l’aplicació.

L’any 2010 es va aprovar la Llei 20/2010 i es va establir que almenys el 50% de les pel·lícules comercials projectades als cinemes de Catalunya havien de ser en català. El 2017, però, el percentatge es va reduir al 25%, arran de la sentència del Tribunal Constitucional. El cinema en català té una situació molt precària, i ara, a més, s’hi ha afegit un nou front: el de les plataformes en línia, en les quals la presència del català és extremadament baixa.

La Plataforma per la Llengua fa anys que treballa perquè el cinema en català millori la seva presència i una de les accions de difusió aterra a Sarrià aquests dos últims mesos de l’any. Des de l’1 de novembre fins al 14 de desembre l’exposició “El català al cinema” es pot veure al Centre de Sarrià de Barcelona.

L’aplicació d’una llei del cinema que doni al català les eines per enfortir-se representaria una millora i un avenç per a la llengua, no solament en els cinemes d’arreu país, on continua amb uns percentatges molt ínfims d’oferta, sinó també a les plataformes en línia. L’entitat, veient aquest nou front, ja analitza i reclama millores en aquestes plataformes. Aquest 2020 ha publicat l’estudi Informe sobre el català a Netflix, en què queda palesa la presència pràcticament nul·la de la llengua, i ha engegat una campanya per incloure el català a Disney+, que ja ha recollit més de 30.000 signatures de suport.

La llei de cinema actual, que no s’aplica totalment, obliga també les empreses distribuïdores a garantir que totes les pel·lícules que s’han estrenat doblades o subtitulades en català en sales de Catalunya enviïn aquesta versió a tots els canals de distribució (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) després de l’estrena a les sales. Res de tot això està passant, com s’ha constatat en l’estudi fet per l’ONG del català de Netflix.

L’aplicació de la llei del cinema representaria una millora i un avenç per al català als cinemes del país, que continua presentant una oferta molt minsa. El 2018 es va arribar a una xifra de només el 2,1 % de projeccions en català, molt lluny dels objectius de la llei del 2010.

Sobre paper, pot semblar tot molt negre, però encara ho veus més complicat quan, amb tres fills, et trobes que has de fer malabars per consumir pel·lícules o sèries a les plataformes digitals o anar al cinema a veure pel·lícules en català; com dirien els més cinèfils: missió impossible. Amb la família, ens hem trobat en situacions surrealistes, per exemple, aquella vegada que vam haver d’anar a Vic perquè era l’únic lloc on encara feien la versió en català de Cars.

Per situacions com aquestes, que no solament passen a la meva família, la Plataforma per la Llengua ha dut a terme diverses accions al llarg dels anys per difondre i millorar la situació: l’any 2010 es va publicar un estudi en què es comparaven les legislacions lingüístiques de diversos països semblants per demostrar que és factible fer unes polítiques més favorables al català i es feia la campanya Volem Crispetes. El 2016 es va començar una altra campanya que denunciava les males praxis de les distribuïdores en relació amb les subvencions al doblatge del cinema, que es deia El català, al cinema! Que no ens expliquin pel·lícules! Paral·lelament l’entitat també ha dut a terme diverses accions i reunions de treball amb tots els actors implicats, des d’administració fins a associacions professionals i gremis, com també l’exposició que es pot veure fins al 14 de desembre al Centre de Sarrià.

A diferència de fa anys, els meus fills ara ja tenen a l’abast més possibilitats de consumir contingut audiovisual en català, però no estem parlant d’abundància de continguts, ni molt menys. Practicar castellà i consumir productes audiovisuals en aquesta llengua sempre els ha estat molt més fàcil, i podríem haver escollit aquesta opció, però defensar el consum de continguts en català també és un posicionament que ajuda la llengua i que, tot i que sigui complicat, continuarem fent per capgirar la realitat que vivim i que esperem que es reverteixi pròximament.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.