Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Explorar El Jardí
Pepa Tort
El maig del 2022 vam publicar un article sobre els Jardins de la torre de Villa Maria a Vallvidrera, anomenada també can Viñas. Un jardí històric no catalogat, de caràcter romàntic, que acollia un conjunt d’elements modernistes i racons sorprenents d’un gran valor patrimonial. Greument amenaçat per un projecte urbanístic, algunes veus crítiques s’oposaren frontalment als interessos especulatius, però no va ser suficient. Els jardins romàntics de can Viñas van ser destruïts sense pietat amb l’objectiu de construir-hi habitatges de luxe.
Història
La Torre Villa Maria, construïda l’any 1907, està situada al carrer Queralt, número 18, entre la parada superior del funicular de Vallvidrera i el carrer de l’actriu Tubau, davant de la plaça de Pep Ventura. La va fer construir Mariano Viñas Dordal per homenatjar el seu germà, el famós tenor wagnerià Francesc Viñas (1863-1933), que va ser especialment reconegut arreu d’Europa i també als EUA.
El jardí
Amb una extensió aproximada de 2.800 m², la finca de can Viñas està situada en un terreny en pendent amb vistes sobre Barcelona. Des del punt més alt, s’albirava un espai boscós assilvestrat amb una munió d’espècies autòctones com els pins, els llorers, les alzines, els xiprers, el marfull, l’arboç, etc. Alguns arbres destacables per la seva alçària i corpulència s’enlairaven per sobre del dosser arbori. Una extensa xarxa de camins i rampes esgraonades davallaven pel pendent i es connectaven amb un conjunt de terrasses, places i parterres enjardinats que contenien diversos elements decoratius i funcionals que embellien el jardí: bancs, basses, brolladors, jardineres i ornaments, tots revestits amb mosaics i trencadís de color blau i blanc.
Les rampes i els camins, limitats per murets de rocalla, encerclaven un conjunt de parterres amb formacions vegetals força esponeroses. Malgrat el visible deteriorament de molts elements arquitectònics i decoratius, a causa del pas del temps i l’escàs manteniment, el jardí traspuava un especial i atractiu encanteri.
Espais destacables del jardí
La plaça acústica del tenor Viñas. Un espai d’assaig a cel obert, on el tenor podia modular, embellir i millorar la veu en rebotar-la sobre un frontis semicircular.
La plaça circular de la Magnòlia. Encerclada per bancs revestits amb trencadís i al bell mig una bonica magnòlia. Darrere el respatller, unes jardineres amb un conjunt d’esvelts xiprers i, al voltant, un bosquet de teixos, l’arbre sagrat de moltes cultures ancestrals.
Els espais d’aigua eren freqüents. Basses, fonts ornamentals i cascades en desús, ens permetien imaginar com l’aigua constituïa l’element primordial, el fil conductor que jugava pels pendents i regava els diferents enjardinaments. Una cascada mig soterrada constituïa una petita joia decorativa.
La majestuosa escalinata d’accés a la casa senyorial, flanquejada per dos cedres centenaris imponents. Al voltant, conjunts de jardineres amb flors primerenques acolorien l’indret.
L’extermini dels jardins i la restauració i mutilació de l’edifici històric
El meu cor encongit i la indignació profunda. Quan vaig veure la destrucció del jardí històric de Villa Maria a Vallvidrera em van caure les llàgrimes. No estava catalogat i, per tant, els promotors tenien via lliure. Tots els elements decoratius de caràcter modernista destruïts i, també, alguns arbres centenaris com els dos cedres majestuosos que flanquejaven l’escalinata d’accés a la casa senyorial. Les excavadores no havien de filar prim, l’extermini estava servit en safata.
Els promotors també volien enderrocar íntegrament la casa senyorial. Unes negociacions prèvies amb l’Ajuntament van concloure en un enderrocament parcial. L’escalinata d’accés a la casa i la glorieta, que constituïa la joia de la corona de l’edifici, van desaparèixer del mapa.
Ja ho deia el poeta espanyol Francisco Gómez de Quevedo (1584-1645), “Poderoso Caballero es Don Dinero”.
