Cultura
Roser Díaz
Aquest any tot ha estat una mica diferent. Malgrat el dia 3 de març Sant Medir va caure en diumenge, la desfilada de colles i romeus s’ha fet el dilluns dia 4. Tot això per la coincidència amb el Carnestoltes i les seves rues. De tota manera, el dia de Sant Medir no va poder faltar a l’ermita de Collserola, la tradicional missa i entrega de les llaçades commemoratives a les banderes de les colles.
La rua de Sant Medir
Al número 6-8 del carrer Bertran hi trobem la colla ‘L’antiga de Sant Medir’, fundada l’any 1861. La preparació per a la festa és frenètica. Els cavalls esperen entre tanques a la vorera de la Ronda General Mitre, els romeus, vestits de vermell amb els instruments, estan preparats. Tres vehicles engalanats i plens de caramels, arranquen a repartir com cada any alegria i il·lusió. Es trobaran amb altres colles, algunes de Sarrià, com la Jovenívola del carrer Rafael Batlle, la Colla Nova de Sarrià, del carrer Major, o altres de Gràcia, com La de Llibertat, La Victòria, La Monumental, Els Pilons, Els Amics, La Dolça, la Colla del Cau i moltes més.
La nota trista, la dona la ‘Colla La Humorística’, qui fundada l’any 1912 amb seu a la Plaça Mañé i Flaquer, no pot sortir perquè la manca de socis fa insuficient el suport econòmic que garanteixi els requeriments necessaris: un mínim de tres burrets.
Per tancar la jornada, una desfilada conjunta pel carrer Gran de Gràcia, on les colles es presenten davant la tribuna de les autoritats. Un any més han endolcit els carrers amb els seus caramels que han fet feliços a grans i sobretot minyons.
Qui era Sant Medir?
El nom de Sant Medir va associat al barri de Gràcia, però qui era aquest Sant? De vegades no se sap si realment va existir o era una figura popular que la història va encarnar amb una mescla de Sant Emeteri i Sant Celedoni, els dos germans de Sant Server, aquell Sant a qui Sant Medir va ajudar a fugir dels romans amagant-lo en algun lloc de l’antic Sant Cugat.
En el seu honor es va aixecar la petita ermita enmig de Collserola, on abans hi passava el camí des de Ègara (Terrassa) fins a Barcino (Barcelona) a través del Castrum Octavianum, Sant Cugat. La primera romeria va ser l’any 1802, en aquell temps sortia de Sant Cugat, fins que un dels romeus va baixar l’any 1846 a viure a Gràcia, i va continuar des d’allà la tradició.
