El Relat
Elsa Corominas
Com cada estiu, a l’hora de fer la maleta, va intentar calcular bé les necessitats dels dies de platja. Li agradava preparar l’equipatge amb una setmana d’antelació i escollia cada peça de roba mirant d’imaginar el moment en què se la posaria. Feia conjunts de nit, esportius, de platja i de relaxació casolana. Agafava un parell de camises de dormir i un pijama més gruixut per si refrescava alguna nit. Un anorac prim per si un cas, un parell de jerseis i algun pantaló llarg. Sabates d’esport, xancletes, escarpins i les de taló d’agulla que acabaven sempre tornant sense haver-se-les posat. Triava també amb cura el que portava al necesser, no era fàcil reduir a un estoig tots els pots, potets, cremes, raspalls, locions i maquillatges dels prestatges del seu lavabo. Requeria temps i criteri. Completava la part de vestit, calçat, cura i aspecte personal amb un petit joier i una tria dels quatre medicaments i pomades que podien ser-li útils. Després triava els llibres, sempre en duia més dels que podia assumir realment però li agradava la sensació de poder triar, fins i tot descartar una lectura, tot i ser lluny de les prestatgeries de casa.
La maleta era nova, d’un verd fosc discret i a la vegada original, poc comú. Era de les grans que no es podien pujar a l’avió, però per a dues setmanes ja sabia que no podia encabir-ho tot en una de més petita.
El vol era curt, arribava a l’illa en menys de mitja hora, implicava molta més estona de tràmits i cues per l’aeroport que no pas temps de vol.
El primer cop que la va veure va ser a la cua dels taulells de la companyia aèria per facturar equipatges. Era atractiva, d’edat similar a la seva i llegia un llibret petit que subjectava amb una sola mà i que semblava de poesia, mentre avançava resignada pel camí traçat amb tanques per accedir als taulells de facturació. Les ziga-zagues li permetien anar-la mirant des de diferents angles i com que els versos la tenien distreta, li facilitaven una observació més descarada. Anava unes quantes posicions abans que la seva i en separar-se de la cua per accedir al taulell indicat és quan es va adonar que tenien exactament la mateixa maleta, idèntica de color i forma i també amb poc desgast. Ràpidament li van venir al cap tres coses: que quina coincidència, que ben segur no anirien al mateix vol i que si sí que anaven al mateix avió hauria de vigilar que no li agafés la maleta per error quan sortís per la cinta transportadora. De fet, per precaució, va lligar a l’ansa de la maleta una goma del cabell de color taronja que duia sempre al canell.
Resultava que sí que anaven al mateix vol. La va veure de lluny al fons de l’avió. Quina casualitat, va pensar, sort que he marcat la meva maleta per poder-la distingir fàcilment.
Es va passar tot el vol pensant en ella i deixant-se portar per un pensament morbós: endur-se la maleta de la noia per saciar la seva curiositat respecte a ella i a la vegada propiciar una trobada.
Aterrar sempre l’espantava més que cap altre moment del vol i a sobre estava neguitosa amb la seva ocurrència, però com que no es treia ni la maleta ni la seva propietària del cap va decidir dedicar mentalment el descens a elaborar el seu pla. Calia en primer lloc, sortir abans que ella de l’avió, i això seria fàcil si només obrien les portes del davant. Seguidament no podria titubejar ja que havia d’arribar de les primeres a la cinta transportadora de maletes i situar-se en el punt d’inici des d’on són expulsades. Amb una mica de sort la seva sortiria de les primeres ja que, seguint un article que havia llegit feia temps al diari britànic The Sun, posava sempre una discreta etiqueta amb la paraula “Fràgil” per ser col·locada al final a la bodega de l’avió, a prop de la contraporta de càrrega i aconseguir així ser de les que descarreguen i surten primer a la cinta transportadora. Hauria de ser àgil llavors traient la goma taronja i l’etiqueta de la seva maleta, per fer-la més similar a l’altra, i deixar-la passar i sortir veloçment i segura amb l’altra, volant cap a agafar un taxi.
El pla va funcionar a la perfecció. L’envaí una gran felicitat quan en obrir la maleta va descobrir que les lectures li resultaven més engrescadores que les seves.
L’estiu va ser extraordinari. Li va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries.
Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella.
