Cultura
Carme Rocamora
Anar a veure ‘Les Pastoretes de Vallvidrera‘ és un exercici d’enveja positiva. Un cop acaba la funció, hom pensa que vol formar part d’aquesta comunitat que cada any -i ja van 17 edicions- és capaç de fer una adaptació més genuïna d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres.
Les funcions comencen aquest divendres 13 de desembre, però El Jardí ha assistit aquest dijous a la prèvia per captar les novetats d’aquest 2019, que com sempre, promet, i és que ja queden molt poques entrades i només pels dies 13 i 17 (es programa del 13 al 22).
Amb un equip de 120 veïns i veïnes de Vallvidrera, entre actrius, músics, regidors, caps de sala i serveis de maquillatge i perruqueria, s’ofereix un format de 15 escenes que ja ha portat molta expectació, i és que el Centre Cívic Vázquez Montalbán ha estat ple el dia de la prèvia de petits i grans que no han parat de riure durant les dues hores que dura la funció.
“Dels pastorets més distrets i divertits que he vist. I sempre hi ha dos protagonistes, sempre homes, i aquí eren dones”, em comentava un veí de Molins de Rei tot sortint de la funció, que s’ha acostat a visitar els llebrencs i la seva funció.
Dones protagonistes
Enmig d’una trama que se situa al poble d’Ecdipà, pastors i pastores feinegen al voltant d’una bassa, que tindrà un paper fonamental en el curs de la història. Ara fa un any que Getsé va vendre la seva ànima al diable, a canvi de la mort del llop que es menjava les seves ovelles. La seva filla Isabeló, serà qui amb el seu enginy s’enfrontarà a Satanàs per salvar el seu pare, junt amb la seva amiga Tomasseta.
Mentrestant a Natzaret s’ha de celebrar un concurs per elegir un marit per a Maria, que ha de tenir el fill de Déu, i només hi poden participar homes, però les pastores del poble, indignades, es difressen de nois i s’hi presenten. Tot plegat amb un final poc ortodox.
Clarament una història on s’empodera les dones i les fa protagonistes i decidides, i no callades, i també amb referències constants a la realitat de Vallvidrera i de l’actualitat, amb frases com “L’amor se’l va inventar Disney” i crides d’enderrocar el patriarcat, però també amb queixes per uns preus d’uns pisos que no paren de pujar, o bé per la crisi climàtica.
“El teu cervell funciona pitjor que el funicular de Vallvidrera”, reflecteix una altra realitat del barri llebrenc, o bé la necessitat de negociar amb els Pares Paüls, en referència a l’especulació d’aquesta congregació amb l’edifici que han ocupat uns joves ja fa gairebé un any per evitar que s’hi faci un hotel de luxe, La Buenos Aires.
Un espectacle familiar i divertit, però també amb crítica social i consciència, que no deixa indiferent, un any més, a tot aquell que s’hi acosta. Potser l’any vinent, Les Pastoretes de Vallvidrera recolliran una iniciativa recent, i és que abans de la funció hi havia a la cua dels assistents la plataforma Canviem Reis Catòlics -precisament el carrer on està el Centre Cívic- recollint signatures per presentar al Districte i avançar en el procés engegat per canviar el nom pel d‘Elisa Moragas.
