Societat
Dani Silva
El mateix dia que comença l’estiu i que l’Ajuntament de Barcelona ha presentat el dispositiu extraordinari per a la revetlla de Sant Joan, una vintena de veïns dels barris de muntanya s’han concentrat aquest dimecres a les portes del Consell Consultiu del Parc Natural de Collserola, per fer paleses les seves reclamacions històriques: protestar contra la manca d’inversió en infraestructures i la “penosa” gestió forestal exercida per part del consistori, que els preocupa en cas d’un possible incendi a l’estiu. Sota el lema ‘Collserola en perill’, membres de fins a catorze associacions veïnals de la muntanya s’han reunit a la parada de Baixador de Vallvidrera dels FGC per anar conjuntament a la reunió que tenien pactada amb l’organisme a les sis de la tarda. En aquesta reunió, s’ha aprovat per unanimitat la creació de franges de seguretat entre el bosc i els habitatges en els nou municipis que envolten el parc. Un d’ells és Barcelona. I més concretament, els barris de muntanya de Sarrià-Sant Gervasi: Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.
La idea és que l’actuació es faci de cara a la pròxima tardor o hivern, segons ha explicat a El Jardí un dels membres presents a la reunió amb el Parc, Jaume Llansó, president de Collserola Paisatge Viu, entitat que és promotora alhora de la campanya ‘Collserola en perill’. “Farem seguiment i ho reclamarem”, avisa el veïnat. “Hi ha un desmesurat creixement forestal no gestionat que pot provocar risc d’incendi”, ha remarcat a aquest diari Llansó.
Les dues premisses de les entitats concentrades eren clares: més inversió i més gestió forestal. Les entitats demanen que es compleixi, com a mínim, amb el 10% de gestió forestal del parc – unes 800 hectàrees- que suposaria una inversió econòmica d’uns 3,2 milions d’euros. Pel que respecta a la gestió forestal, fa 70 anys que el 20% de la superfície es destinava a activitats agroramaderes, però aquestes avui dia només suposen un irrisori 1,6%. Aquestes maniobres protegeixen l’entorn i permeten una discontinuïtat natural perquè el principal factor que augmenta el risc d’incendi és la massa boscosa contínua. A ulls de Llansó, no poden ser “les úniques pràctiques” per prevenir els incendis.
La reivindicació de les franges ve d’enrere. Fa vint anys que el veïnat clama la necessitat d’aquests elements que permeten fer un desbrossat del bosc i aïllar les cases d’un possible foc. De fet, la llei contempla que les franges han d’estar a mínim 25 metres dels habitatges, cosa que, segons el president de Collserola Paisatge Viu, “no es compleix”. Els veïns i les veïnes han caminat els gairebé 900 metres entre la parada de l’estació de FGC i la seu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, entre converses sobre la situació del parc i el temor d’incendis per les altes temperatures que s’esperen en aquest estiu.
Les reclamacions dels veïns a la reunió del Consell han tingut tres vessants: fer extensiva la prohibició de focs i petards durant la revetlla, el tancament efectiu de la serra quan s’apliqui el Pla Alfa, i les mencionades franges de seguretat. El col·lectiu demana denominar Collserola com a zona de nivell 3 del Pla Alfa, el procediment operatiu del Cos d’Agents Rurals per definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d’incendis, amb el qual es tancarien els accessos al parc. En situació d’incendi, els bombers “tenen una feina doble”, explica Llansó. Per una banda, si el foc arriba a les cases la prioritat és salvar les famílies de les flames, però, a la vegada, el mateix foc es va estenent i crema més hectàrees. “La seva feina hauria de ser la de tallar l’avenç del foc, no evitar que arribi a les cases”.
El parc natural de Collserola ocupa una superfície de 8.295 hectàrees i envolta nou municipis que aglutinen una població d’1,95 milions de persones: el 26% de la població de Catalunya. Des del 2010, l’òrgan gestor del Parc de Collserola és un consorci format per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments dels nou municipis contigus.
