Nomenclàtor
Jesús Mestre
L’any 1863 es va inaugurar el tren de Barcelona a Sarrià que, al llarg d’un extens tram, passava per Sant Gervasi de Cassoles: des de l’estació de Gràcia fins a la de la Bonanova (construïda el 1895). L’obra va comportar fer una gran rasa que en alguns indrets s’enfonsava molts metres i, per tant, també implicava una important separació física entre els barris del costat muntanya, el Farró i Monterols, dels de la banda de mar, el Galvany i el Turó Parc. Es va fer, a cada banda de la rasa, uns camins que es van conèixer primer com carrer del Carril i, més tard, avinguda de Sarrià. També es va construir cases i torres, i fins i tot algun palauet com el dels comtes de Fígols, a l’alçada del carrer Vallmajor. A la banda de mar, a finals del segle XIX, hi havia el Velòdrom Bonanova.
A partir dels anys vint es va començar a soterrar la línia de ferrocarril des dels seus inicis a plaça Catalunya fins a la plaça Molina. En el tram entre les estacions de Gràcia i Sant Gervasi es va urbanitzar la part de sobre com un carrer amb una part central per a vianants i amb arbrat, a l’estil d’un bulevard. Se li va donar, l’any 1931, el pompós nom de Via Augusta. En temps de la República i la Guerra Civil, les obres de soterrament es van aturar fins a principis dels anys cinquanta, quan es va fer el tram fins a l’estació de la Bonanova. El nom de Via Augusta es va mantenir i la configuració del vial també tenia un cert aire de bulevard, amb arbrat i zones enjardinades, però amb prioritat pel trànsit rodat. D’aquesta manera, la via es converteix en un dels eixos de circulació principals entre el centre de la ciutat i els barris de Sant Gervasi, les Tres Torres i Sarrià. A poc a poc els edificis de veïns o d’empreses van anar substituint les antigues torres i palauets. Actualment, amb la seva connexió amb la Ronda de Dalt i el Túnel de Vallvidrera, és un vial que suporta una quantitat exagerada de trànsit de vehicles privats, tot i ser agradable passejar per les seves àmplies voreres.
La fotografia, de anys seixanta, és d’un original no localitzat, però se’n conserven fotocòpies que han estat molt escampades pel barri, i Núria Isern ens va proporcionar una còpia. S’hi veu la cruïlla amb Santaló, amb les pistes de tennis del Turó i Can Castelló.
