Societat
Natalia Avellan
“Ara intento parlar més en català quan vaig a comprar”, explica la Carla Paravicio mentre es posa la jaqueta per recollir el seu fill de l’escola i marxar cap a casa. Cada dimecres i divendres de 16 h a 17 h es reuneixen a l’Escola Peter Pan un grup de pares i mares estrangers que s’han proposat aprendre català per voluntat pròpia. Per fer-ho, participen en els grups de conversa per a adults impulsats per Òmnium Cultural, en el marc del projecte Vincles de Sarrià – Sant Gervasi.
El menjador d’aquest centre educatiu ubicat al carrer de la Immaculada no és l’únic punt de trobada per a voluntaris i nouvinguts, que també es reuneixen a l’Escola Reina Violant i, des de fa un parell de setmanes, a l’Escola Nausica. Així mateix, la Casa Orlandai també serveix com a espai de diàleg, on, setmanalment, acudeixen moltes persones migrants del centre d’acollida Sant Joan de Déu Serveis Socials, situat uns metres més enllà, al mateix barri de Sarrià.
En aquest sentit, des del dimecres 2 d’abril, Vincles de Sarrià-Sant Gervasi col·labora amb el Centre Assís, on s’ha impulsat un grup de conversa amb quatre nous voluntaris. Ubicada a la Via Augusta, aquesta entitat ofereix acompanyament a persones sense llar. Per part del centre, la proposta ha estat molt ben rebuda, ja que la demanda més popular entre les dones sense sostre acompanyades per l’entitat és poder fer cursos de català, per aprendre i millorar tant la parla com l’escriptura.
Enfortir el teixit social a través de la llengua
Vincles és una iniciativa creada per Òmnium Cultural amb l’objectiu de multiplicar els espais de vinculació, conversa i aprenentatge informal del català, per tal d’aconseguir que no hi hagi cap persona que vulgui aprendre o practicar la llengua i no tingui on o amb qui fer-ho. En una societat travessada per la desigualtat, la xenofòbia i el racisme, Vincles pretén revertir la gran manca d’oportunitats d’interacció en català i, alhora potenciar l’ús social de la llengua.“Busca crear uns llaços més enllà de la conversa, de manera que aquesta gent s’integri en la cultura i la societat”, explica Adrià Soler d’Òmnium Cultural, l’encarregat de gestionar el projecte de Vincles a Sarrià – Sant Gervasi.
Més enllà de construir un sentiment de pertinença col·lectiva, el projecte també contribueix a l’enfortiment del teixit social i cultural dels barris. En concret a Sarrià – Sant Gervasi, la iniciativa es va impulsar a partir del novembre de 2024. Un mes abans, al llarg de l’octubre, es va dur a terme la formació dels voluntaris, a càrrec d’Òmnium Cultural, per a estandarditzar els processos i ensenyar els protocols a tenir en compte, per exemple, a l’hora de trencar el gel a l’inici de cada trobada. Òmnium ofereix dues sessions de formació per a cada nou acompanyant i dues sessions més de seguiment i avaluació. En elles, també es posa sobre la taula l’estat actual de la llengua catalana, per a agafar perspectiva i comprendre la contribució que té la iniciativa en la integració de les persones estrangeres i migrants.
Lluny del model acadèmic, les proves de nivell i la gramàtica tradicional
Cada grup de conversa està integrat, generalment, per una desena d’aprenents i dos acompanyants catalanoparlants, que s’encarreguen de dinamitzar el diàleg. A les sessions regeix l’espontaneïtat. Des d’Òmnium Cultural s’ofereixen materials per treballar, però a la pràctica, els voluntaris adapten la interlocució de manera natural, segons les necessitats pràctiques dels assistents. És a dir, qualsevol dubte lingüístic que els hagi sorgit en el transcurs d’una escena quotidiana -al transport públic, als comerços, a casa o, fins i tot, a la feina- pot ser debatut en una de les trobades setmanals. “Depenent del perfil de gent que ve i el seu nivell sociocultural, la conversa va per un lloc o per l’altre. Per exemple, avui hem acabat parlant de què vol dir que una cosa sigui entretinguda”, explica el Jaume, voluntari a Casa Orlandai.
A banda, puntualment, el diàleg gira entorn de les tradicions, les festivitats i la cultura catalana, per exemple, en dates assenyalades com Nadal, Sant Jordi, Carnestoltes i la Castanyada, entre d’altres. En un intercanvi enriquidor per a tothom, els aprenents estrangers també expliquen les tradicions i costums propis del seu país d’origen. “La cultura és un bon substrat sobre el qual es desenvolupa la llengua”, recalca Soler.
Independentment de cap a on fluctuï la conversa, el que diferencia Vincles d’altres iniciatives que fomenten l’aprenentatge de la llengua és l’alt grau de llibertat i el caràcter informal, que facilita l’enfortiment de l’ús oral. “A mi no m’agrada que algú em forci i m’obligui a parlar una altra llengua, per això aquestes iniciatives són tan positives”, assegura Pedro Santos, aprenent italià que participa en el grup de conversa a l’Escola Peter Pan. En especial, la familiarització amb el vocabulari col·loquial, usat per la majoria dels catalans, és el que permet crear vincles amb l’entorn amb més facilitat.
Aprendre català en una ciutat on cada vegada es parla menys
L’assistència continuada a les sessions permet obtenir un certificat de llengua catalana, la qual cosa es tradueix en un increment de les oportunitats laborals. Tanmateix, la majoria dels assistents s’apunten als grups de conversa empesos per l’afany de socialitzar i poder accedir a un àmbit de desenvolupament lingüístic fora del marc acadèmic. Ja que, a causa de la segregació i les desigualtats actuals, aquests espais de trobada no es donen de manera natural.
Molts dels estrangers i migrants que participen en les reunions asseguren que no estan acostumats que s’adrecin a ells en català a l’espai públic i, en conseqüència, no tenen oportunitats per a practicar-lo. “Visc aquí ja fa nou anys, el meu fill va néixer aquí i parla català, aleshores jo vull estar integrada en la cultura i poder relacionar-me, crec que és molt important”, destaca Caterina Belligoni, aprenent a l’Escola Peter Pan. Amb aquesta idea coincideixen la resta dels presents, que asseguren que cal “normalitzar” l’ús del català, tant a casa com a fora. “Ho recomanaria a tots els meus amics que viuen a Barcelona, perquè és molt divertit, no és com anar a classe”, conclou Belligoni.
El sentiment de pertinença es tradueix en una participació activa en la comunitat del barri, el districte i la ciutat. Vincles de Sarrià – Sant Gervasi permet difondre la llengua catalana com a eina de cohesió i símbol d’identitat i d’integració.
