Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Visca i llarga vida a El Jardí

El Jardí s’està fent gran en tots els sentits: 100 números a la seva esquena i pràcticament deu anys de vida és com l’infant que ja fa la transició a l'adolescència

Publicat el 3.11.2023 6:30

Opinió

Eduard Sant i Chalois

Eduard Sant i Chalois

El Jardí s’està fent gran en tots els sentits. Cent números a la seva esquena i pràcticament deu anys de vida és com l’infant que ja fa la transició a l’adolescència. Recordo perfectament un dia fred i plujós de l’hivern del 2014 que a partir de la recomanació del meu sogre, l’enyorat Jordi Llorach, Jesús Mestre i servidor ens vàrem reunir a la cafeteria de Casa Orlandai per plantejar una nova secció musical que donés veu i fomentés un retrat de la música i les seves activitats en el barri. El vàrem batejar amb el nom d'»El Faristol«.

Inicialment, com El Jardí informava únicament de Sant Gervasi, aquesta es va limitar a aquesta part del nostre estimat districte. Un cop, sàviament, des de la direcció van decidir també ampliar a Sarrià i Vallvidrera, el radi i les possibilitats d’encabir-hi més notícies, concerts, agenda, es va ampliar.

Publicitat

Deu anys més tard, encara que des de fora, pugui semblar que només se centri en les programacions d’algunes sales privades i bàsicament les festes majors dels nostres barris, sense que sigui el gran manà, aquesta és força més extensa. Centres cívics, sales de concerts, entitats privades, quan arriba el bon temps els nostres diferents parcs, les mateixes escoles de música, esglésies, el mateix Monestir de Pedralbes, sales de cines, algun intent de petit festival estiuenc en joies del modernisme i fins i tot en una perruqueria, han estat, estan i esperem que continuïn omplint i ampliant la proposta musical mensual. 

Moltes d’aquestes activitats musicals es fan sota condicions econòmiques molt limitades estirant fons econòmics personals o d’ajudes que fan que els responsables tinguin quasi un màster en encabir mensualment les programacions desitjades. I la millor manera d’agrair aquest titànic esforç és fent costat a totes les parts participants (programadors i artistes). Per tant, si us plau, si hi aneu i ompliu aquestes programacions, tothom sortirà guanyant. I de pas, les pàgines de les futures edicions d’El Jardí ens aniran informant prèviament i posteriorment amb la crònica de moltes d’elles.

Enhorabona a tothom que ha fet i fa possible (equip d’El Jardí, subscriptors, anunciants, lectors) aquest centenar de publicacions. Celebrem-ho com es mereix i per moltes cent edicions més especials.

Eduard Sant i Chalois és llicenciat en Història de l’Art i postgraduat en Direcció i Gestió d’institucions, empreses i plataformes culturals 

Notícies relacionades

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"
spot_img

Enjardinaments a les antigues cotxeres de Sarrià

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

La memòria com a trencaclosques: «La sombra del padre»

De l'escriptor Antonio Monegal, veí del districte, una reconstrucció íntima de la vida del seu pare a través dels documents, els records familiars i els silencis de la memòria

L’edicle de l’estació de Sant Gervasi recupera l’aspecte original de 1931

Ferrocarrils de la Generalitat ha finalitzat la rehabilitació de l’accés de plaça Molina, amb una inversió de 670.000 euros que ha permès recuperar la marquesina de vidre que es va retirar durant una reforma als anys seixanta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí