Publicitat

Viure 100 anys

No fa gaires anys sentir parlar de viure 100 anys era una total utopia, però el que més importa és arribar-hi en bones condicions

spot_img

Publicat el 4.11.2023 16:00

Opinió

Mertxe Fernández

Publicitat

No fa gaires anys que imaginar o sentir parlar de viure 100 anys era una total utopia. Però, avui dia, l’esperança de vida pels nascuts el 2020 es va situar en 82,2 anys: 85 en dones i 79,5 en homes, segons l’informe anual del Ministeri de Sanitat sobre Esperances de Vida a Espanya. I es calcula que cap al 2030 pujarà a 81,8 anys per als homes i a 87 per a les dones. Així doncs, pensar a arribar als 100 anys, aviat deixarà de ser utòpic per convertir-se en una realitat.

Publicitat

Però, el que més importa, no és arribar a aquesta edat, sinó arribar-hi en bones condicions, i es fa patent que cada cop és més difícil tenir cura dels nostres grans perquè la nostra forma de viure ha canviat molt en les darreres dues generacions. Cada vegada es té menys temps lliure o es dedica més temps a la feina; la inserció gairebé total de la dona al món laboral, quan abans era qui tenia cura dels fills i els avis; els habitatges cada cop més petits que dificulten conviure amb els avis… De fet, si mirem 100 anys enrere, era molt habitual que la filla es quedés a viure a casa dels pares i convivien avis amb nets a la casa familiar. 

Però tot això ha canviat força! Al problema de la cura que tota persona gran necessita, s’afegeixen les malalties que, a causa de l’avançada edat, van apareixent: dolors i manca de mobilitat, diabetis, problemes de visió i sordesa, depressió, deteriorament cognitiu i algunes més que fa 100 anys ‘no existien’ -com a molt la demència senil perquè no hi havia gaires més distincions– i que a més edat, més fan acte de presència.

D’altra banda, les persones grans pateixen sovint negligència, maltractaments, abandó, descuits, abusos, edatisme, gerontofòbia… i, la Salut Mental (amb majúscules) tenen la mateixa importància a aquesta edat que en qualsevol altre. Potser, ja des de petits, s’hauria d’ensenyar als nens més respecte i empatia. Us heu fet, o li heu fet mai als vostres fills, la següent pregunta: Com em sentiria si sé que estic al final de la meva vida i em sento totalment un destorb inútil? Com em sentiria si trobo que ningú em fa cas i les meves opinions ja no es valoren? Com em sentiria si m’ignoressin o escridassessin contínuament? Com em sentiria si em tractessin com un nen petit?

Tenir cura dels nostres grans és una labor difícil i pocs cops vocacional. Ens hem d’ocupar de l’alimentació, la higiene o l’administració de medicaments…, però és important ajudar-los també a fer-los sentir actius perquè puguin continuar gaudint d’una vida plena i feliç, alguna cosa que podem aconseguir a través de les activitats d’oci i temps lliure, mantenint els seus entreteniments i afavorint les relacions socials; però, sobretot, escoltant-los i fent- los partícips de les decisions.

Intenteu que, en una etapa tan vulnerable i solitària com és en moltes ocasions la vellesa, les persones majors se sentin acompanyades, cuidades i volgudes.

Mertxe Fernández és psicòloga clínica

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

La Comunitat de Sant Ildefons enceta un trimestre dedicat a la pau al cor de Galvany

Amb un seguit d'activitats, la Parròquia es reafirma com un punt obert de trobada per a la reflexió i l’esperança

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

Com fer una novel·la a partir d’una biografia?

Elisabet Capilla, veïna de la Bonanova, publica "Sense el Jofre"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí