Publicitat

Vives en las cintas que me grabaste: unes cintes recopilatòries com a memòries musicals

spot_img

Publicat el 11.10.2018 12:00

Arts i Lletres

Eduard Sant Chalois (@Eduard_Sant)

“Un apartament de Brooklyn a altes hores de la matinada, una cadira vora d’una finestra, una cafetera i un home escoltant una cinta recopilatòria de l’any 1993”

Publicitat

Aquest és l’inici de partida d’una de les novel·les més triomfadores arreu del món aquesta darrera dècada. Estem parlant de Love Is a Mix Tape del periodista musical de la revista Rolling Stone des del 1997, Rob Sheffield, que ens ha arribat aquesta passada primavera traduïda al castellà per Blackie Books com a Vives en las cintas que me grabaste.

Publicitat

Les cintes que fan referència el títol són les que Rob i Renée, un jove matrimoni nord-americà tots dos crítics musicals de professió, van enregistrar durant els seus vuit anys de relació fins que prematurament ella mor a causa d’una embòlia pulmonar.

Basada en la veritable història de l’autor, al llarg de les seves dues-centes pàgines, a través de les seves memòries musicals, Sheffield presenta no només un llibre confessional d’amor i pèrdua en aquest cas de la seva esposa, sinó també un preciós cant a la música com a refugi personal. A més, Sheffield descriu la cultura alternativa de finals dels anys 80 i de l’inici dels 90 als Estats Units, amb noms com Pearl Jam, Pavement, Sonic Youth, Nirvana, Pixies i un llarg etc. Un dels trets diferencials i a la vegada originals de Vives en las cintas que me grabastes és el to de monòleg interior que utilitza Sheffield al llarg de la novel·la. És una novel·la amb força actors principals però en el fons capitanejat, en tot moment, per les figures d’aquest jove matrimoni.

En definitiva, estem davant d’una original novel·la que farà les delícies dels nascuts entre els anys 70 i principi dels 80, ja que els permetrà viatjar a la seva infantesa i joventut, a moltes hores d’enregistraments i gaudint dels seus propis recopilatoris en format de cassets que, per cert, últimament el sector més alternatiu està intentant recuperar seguint les petjades dels vinils. Però, el més significatiu d’aquesta obra és la voluntat d’apropar-se no només a la gent de la seva generació sinó transcendir que aquestes memòries musicals sigui intergeneracional.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Concert dels “valsos Boston” de Clifton Worsley en el centenari de la seva mort

L'Acadèmia Barcelona Concertante acull un homenatge conduït pel musicòleg Joan Montón

El Cicle de Música de Cambra ofereix un programa clàssic i brillant

Programa del cinquè i sisè concert del IV Cicle de Música de Cambra del Teatre Sarrià

La música com a eina terapèutica pels malalts d’Alzheimer

La música genera canvis en els mecanismes neuronals i, per tant, en les funcions cerebrals afectades provocant estímuls

Salvador Alsius defensa els “principis ètics” del periodisme davant altres productes comunicatius

El mític presentador dels Telenotícies de TV3 a la dècada dels noranta lamenta que el 'clickbait deteriora la feina del periodista, en una xerrada al CIC
spot_img

L’estiu: sol, platja i poc voluntariat

Amb l’arribada de les vacances, el nombre de voluntaris a Assís, que atén persones sense llar, disminueix dràsticament: calen mans per servir esmorzars, regular l’accés a les dutxes o proporcionar roba neta. Com és una jornada al centre de dia? Com pots participar?

Sant Joan 2025 a Sarrià-Sant Gervasi: consulta el programa

El Farró, Sarrià i el Rectoret organitzen sopars, concerts i fogueres per a la nit més curta de l'any

El PSC fa balanç a Sarrià en l’equador del mandat

Els de Jaume Collboni reivindiquen l’èxit del topall del lloguer i treuen pit de les inversions recentment anunciades pel districte en un acte amb militància i presidit per Maria Eugènia Gay

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]