Treballant a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre
Fotografies de Javier Sardá, excepte la històrica, que la cedida la família Cordomí.
Joaquim Cordomí Bernades nascut el 1870 a Dòrria, Girona, besavi de Xavier, va arribar a Barcelona amb 7 anys, després de la mort del pare. La mare comença a treballar a Can Borni, una fàbrica de xocolata. Uns anys més tard, el 1906, la família Cordomí va obrir la seva primera fàbrica de xocolata al carrer Salmerón 201-203 (ara Gran de Gràcia), la Riucord. L’avi, Joaquim Cordomí Vilanova, orfe des de 1920 per l’epidèmia de grip, es va fer càrrec del negoci amb 22 anys, juntament amb els cosins Rius. Repartien la xocolata per les fleques de Gràcia i Sant Gervasi, ja que aleshores la xocolata es venia a les fleques fins que es van crear les pastisseries confiteries, i van aparèixer els bombons i altres confits. Joaquim va conèixer a Carme Guinart Terrassa, filla del forner del carrer Alfons XII, 65, amb qui es va casar el 1929, a 31 anys. Va ser innovador en el sector: produïen la xocolata sense sucre per als diabètics. També van fundar una segona fàbrica de cacau amb la marca “Nederland”. Els cosins es van dedicar a la importació del cacau i Joaquim va seguir en l’elaboració de la xocolata. Durant la Guerra Civil els van confiscar la fàbrica de Gràcia, però es va mantenir a Joaquim com a empleat.
Després de la guerra la família Cordomí va anar a viure a Sant Gervasi, al carrer Alfons XII. El pare de Xavier, Joaquim Cordomí Guinart, el successor del negoci, va néixer al carrer Alfons XII i va anar a viure al carrer Laforja en casar-se amb Agustina Font Royo; després es van traslladar al carrer Folgueroles. El pare va estudiar la carrera de químic mentre treballava a la fàbrica de bombons Blasi del carrer Peu de la Creu 1, i la família la va adquirir el 1952, fent un canvi de noms: de Riucord es passà a Blasi. Els bombons Blasi ja es distribuïen en el sector pastisser de tota Espanya, i fins i tot són proveïdors del bombó Sigfrida la Casa Reial, servits per una pastisseria a Madrid.
Xavier Cordomí Font, nascut el 1961, és el petit de quatre germans. Des dels 16 anys, quan encara estudiava, a les tardes aprenia l’ofici de la mà d’Alejandro Pérez, un gran mestre xocolater. Fa combinacions a partir de 40 tipus de xocolata que li permeten fer més de 200 bombons diferents, no només per la forma sinó pels sabors i textures amb diferències apreciables o subtils segons els productes. La creixent industrialització del sector xocolater i el tancament de la fàbrica van portar a Xavier a muntar un obrador especialitzat en bombons, al carrer Alfons XII, on els veïns li demanaven poder adquirir els seus productes, perquè sentien les aromes de la xocolata al passar. L’augment de peticions va motivar a ampliar la idea original, destinant un petit espai de botiga per a venda directa, un privilegi del qual gaudim els veïns de Sant Gervasi.
Xavier creu que el destí l’ha unit a Montse Pagès Daunas, una veïna del carrer Folgueroles amb qui es va casar el 1986. El matrimoni ha tingut tres fills, Xavier, Sergi i Pau. Aquests dies Xavier experimenta amb una matèria primera nova, una fava de cacau procedent de terres llunyanes que pot aportar nous matisos de sabor. Com un sommelier de vi, tast el cacau en cru per detectar aquells matisos que li serviran per decidir el percentatge de cacau en la barreja final de la xocolata. El tast li explica històries que només un expert com ell sap distingir, perquè ho gaudim tots els que ens agrada la xocolata. Un dels coneixements és saber el torrat adequat per cada un dels cacaus, d’orígens i collites diverses. S’ha de considerar l’activitat com un art-ofici amb un rerefons d’investigació tècnica.
Xavier se sent còmode amb el format actual d’obrador, on també ofereix servei d’assessoria a empreses del sector. En Sergi, un dels fills, treballa en el negoci familiar i ja apuntava maneres fa 18 anys quan va suggerir fer la coca de Sant Joan amb xocolata. Gràcies a Sergi, en el qual en Xavier confia plenament, per fi aquest any visitarà els camps de Mèxic amb la Montse, on a parer seu és conrea’n les millors faves de cacau i tavelles de vainilla.
