Publicitat

Doctorat en ciències biomèdiques

spot_img

Publicat el 22.6.2017 9:30

Naturalment curiosos / Opinió

Marc Talló i Neus Mestre

Molta gent ens pregunta quin és el dia a dia d’un científic, com funcionen els laboratoris, quina és la nostra feina. Doncs bé, els laboratoris tenen línies d’investigació, és a dir, diferents aspectes que volen ser estudiats. En el nostre cas, per exemple, la Neus treball en un laboratori que estudia unes proteïnes importants en el càncer metastàtic; el Marc, en canvi, en el seu laboratori treballa intentant entendre els mecanismes que utilitzen els virus dins les cèl·lules. Els diferents laboratoris s’agrupen en programes o subgrups, segons les seves temàtiques que poden formar part de departaments d’universitats o d’altres institucions.

Publicitat

Els diferents laboratoris d’investigació com moltes altres feines tenen una jerarquia. Al capdavant dels laboratoris trobem l’investigador o investigadora principal, que lidera el grup d’investigació i s’encarrega de la gestió dels diferents projectes. Aquest investigador es rodejarà d’un equip per dur a terme aquests projectes. Aquest equip estarà format per estudiants de doctorat (altrament coneguts com a pre-docs), com és el nostre cas; post-doctorands (o post-docs), tècnics i altres càrrecs com assistents a la recerca, gestors del laboratori, estudiants en pràctiques, etc.

Publicitat

La missió dels estudiants de doctorat

En el nostre cas, els estudiants de doctorat, tenim la missió d’investigar sobre un camp durant entre tres i quatre anys i escriure la nostra tesi doctoral. Al final d’aquests anys cal escriure la tesi, on expliquem la recerca que hem fet. Quan la tesi és avaluada i aprovada per un comitè extern, s’assoleix el títol de doctor. Hem de vigilar no confondre amb els metges! Els doctors són aquella gent que han fet un doctorat (d’aquí ve el seu nom). Un cop ets doctor, pots aspirar a ser post-doc (com diu el seu nom després del doctorat) en què la teva missió és semblant però acostumen a ser més curts i no cal escriure una tesi.

Tant els estudiants de doctorat com els post-docs depenem de les subvencions de l’Estat i de beques. En les institucions públiques com les universitats, la majoria d’inversions vénen del govern i la Unió Europea. És per aquest motiu que en dependre de diners públic, les beques per fer un doctorat van molt cotitzades i és molt difícil aconseguir-ne una. És per això que sovint cal marxar a un altre país on les condicions no són tan difícils com en el nostre i fins i tot tenen beques més bones. Ara bé, en el camp de la biomedicina hi ha més finançament que en altres camps de la ciència experimental i les ciències socials.

Com a estudiants de doctorat en centres d’investigació públics tenim la responsabilitat de generar coneixement fiable i rellevant que permeti entendre com funciona el nostre organisme i esperem que serveixi per millorar la salut de tota la població.

Neus Mestre Farràs i Marc Talló Parra són biolegs humans, podeu fer propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
spot_img

Ràdio Farró emet un programa especial per la Setmana de la Ciència

El projecte comunitari establert a Vil·la Urània repassa figures com Josep Comas i Solà, Maria Assumpció Català i aborda temes com la paleontologia o els 650 anys de l'Atles Català de Cresques Abraham

Torna la Rua Bicillums a Sarrià

En un context d’emergència climàtica, aquesta activitat vol generar consciència ambiental i fer valdre la mobilitat sostenible, tot fomentant la diversió i la xarxa veïnal als barris

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí