Publicitat

El carrer de Dalmases i el passatge Fontanelles

A la cantonada amb el carrer Anglí, hi ha la casa on va viure el polític socialista Joan Reventós

spot_img

Publicat el 28.5.2025 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer de Dalmases comença al carrer Anglí i acaba al carrer Horaci, al barri de la Bonanova. Per la part de Sarrià, connecta amb el relaxant passatge Fontanelles, un pas estret per a vianants obert a la finca de la família Fontanelles, que el 1957 es va eixamplar.

Publicitat

El carrer de Dalmases es va començar a urbanitzar per la part de Sant Gervasi de Cassoles, dins de la propietat de Can Vilana, cap al 1864, com a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivar, marquesa de Vilallonga. La part de Sarrià, en part dissenyada en el plànol de Mariné, s’urbanitzà a finals del segle XIX, dins de la finca Pomaret. El carrer és paral·lel al passeig de la Bonanova i, cap al 1930, la majoria de les grans torres d’aquest passeig tenien sortida a Dalmases, com es pot veure en el cas de la casa Muley-Afid, construïda per Josep Puig i Cadafalch el 1914. Les cases del costat de mar, en general, eren les torretes característiques de les Tres Torres, per a famílies de la classe mitjana alta, com les dels números 70 i 72, construïdes a principis del segle XX amb elements modernistes i eclèctics.

Publicitat

És un carrer residencial on hi ha els jardins del Doctor Roig i Raventós, a la cantonada amb Ganduxer; aquí hi havia les cotxeres de la Companyia General de Tramvies, fundada el 1877, un tramvia de vapor que feia el recorregut de Barcelona a Sant Gervasi i Sarrià. El 1905, arran de l’electrificació, va ser absorbida per Tramvies de Barcelona, S.A. A la cantonada amb el carrer Vilana, hi ha l’edifici del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, dels arquitectes Robert Terrades i Jordi Adroer. Continuant cap a Sarrià, trobem el conjunt d’edificis de l’arquitecte Lluís Cantallops Valeri, als números 41-47, construïts el 1974; i l’edifici Dalmases de Xavier Busquets, al número 20, un exemple d’arquitectura racionalista de principis dels anys seixanta.

Fins a mitjan segle XX, dins de la propietat del marquès de Fontanelles, hi havia un estret sender. Aquest sender es va convertir en el passatge Fontanelles quan, el 1957, la marquesa de Villamediana i els seus hereus van decidir urbanitzar la finca. Llavors el passatge es va ampliar i regularitzar, però permetent només el pas als vianants. A la cantonada amb el carrer Anglí, hi ha la casa on va viure el polític socialista Joan Reventós. Actualment, aquest passatge, a l’ombra dels castanyers d’índies, és un pas molt agradable que uneix Sarrià amb les Tres Torres.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor

Els carrers de Casetes i Pelfort, el camí que unia les masies fins a la riera de Vallvidrera

Al segle XIX, el mas de la cooperativa Can Pujades era la principal finca d'aquesta zona
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí