Publicitat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

spot_img

Publicat el 8.7.2025 6:00

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

L’alfàbrega (llat., Ocimum basilicum; cast., albahaca) és una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries. A més, treu l’ardor de l’orina, tempera el mal d’orella, és hipotensora i àdhuc hipoglucèmica. L’alfàbrega blanca és un excel·lent tranquil·litzant que també s’usa en casos de vòmits i mareig. La seva olor és repel·lent per als insectes i allunya els mosquits. En gastronomia se sol emprar per a perfumar la pasta i algunes salses; per exemple, l’alfàbrega és l’ingredient principal de la coneguda i popular salsa italiana anomenada pesto. 

Publicitat

Els frares caputxins i les monges caputxines solien embellir l’auster espai interior de les seves esglésies conventuals amb testos d’alfàbrega i amb mirambells. En un text manuscrit inèdit recentment descobert hi trobem enumerats els avantatges que oferia als hortolans i als jardiners conventuals el fet de conrear les flors i les plantes dins de testos, especialment les alfàbregues, emprades, tradicionalment, per la festa de la Mare de Déu dels Àngels, dita també de la Porciúncula, el dia 2 d’agost; són unes “Reglas particulars de las Alfábregas, [i esmenta] que, antes de sembrar-se, s’ han de posar en remull ab vinagre flach, y aparellat lo test ab fems molt podrits y prims, que se’n falte dos o tres dits que no sia ple lo test. Después sembrar-hi la llavor, y posar-hi un dit de fems sobre, y si pot ser de bestiar de mulat, y sechs naix millor. Quan las alfábregas dels testos són grossas, si plou, las posaran sota cubert, perqué lo pes de la aigua las escampa y perd”(veg., Traducció del tractat de flors, f. 40). 

Publicitat

Els hortolans caputxins, uns dies abans de sembrar les llavors o sements d’alfàbrega, acostumaven a posar-les en remull per tal d’accelerar-ne la germinació, i també les regaven amb fems de corral estovats amb aigua (preferentment de pluja, que es creia més rica en nitrats) i així n’obtenien mates més resistents i ufanoses. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de la figuera.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

Les figues: propietats i usos

És una fruita particularment recomanable en moments d’esgotament físic i emocional puix que la seva ingesta estimula la concentració

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]