Publicitatspot_img
spot_img

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Publicat el 16.9.2025 6:00 · Actualitzat el 18.9.2025 11:22

Remeis i Cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El ginjoler és un arbre de fulla caduca que procedeix de la Xina (llat. Zizyphus vulgaris i Zizyphus jujuba; cast. azufaifo). Es tracta d’un arbust de llarga i antiga implantació a les nostres comarques que té les branques inclinades i unes estípules rectes i espinoses. Les fulles són alternes i llustroses i amb unes flors groguenques poc vistoses; la fusta, molt apreciada pels ebenistes, s’ha emprat per fer instruments musicals de vent com ara la gralla i la tenora.

Publicitat

Els fruits –anomenats gínjols— són una mica ovalats, de color rogenc, força dolços i tenen propietats medicinals, a més de ser molt agraciats amb mucílags i vitamina C. Tradicionalment, els frares caputxins han emprat els gínjols en la composició del celebrat decoctum pectorale que preparaven per als malalts, ja que els gínjols ajuden a estovar la tos i faciliten l’expectoració. 

La bullidura dels gínjols, una volta assecats a l’ombra, esdevé un laxant eficient i gens agressiu a l’organisme. Ja en el llunyà segle XII, la sàvia doctora de l’Església Santa Hildegarda de Bingen (†1179) manifestà que els gínjols són molt aptes per alleujar les mucoses inflamades i, també, per fortificar l’estómac. Fra Antoni Castell, apotecari del Monestir de Montserrat, l’any 1592 tractà de la manera de preparar aixarop de gínjols (cf. Theórica y pràctica de boticarios, ff-38-39: “xarave de gínjoles”). Alguns anys després, en el 1784, l’erudit botànic Josep Quer escriví que el fruit del ginjoler “es admirable diurético y muy propio para despedir las arenas de los riñones y vejiga, si se usa por largo tiempo el cocimiento hecho de los frutos machacados, y se sirven con felices sucesos de los frutos para la tos y asma húmeda y para facilitar la expectoración” (Flora española, VI, 46).

Els antics frares que patien algun cadarn fort per poder expectorar, a més dels gínjols, també se servien de la flor i de l’arrel de la malva, que combinaven així: “Damunt una olla de terrissa que hi hagi aigua de font que bulli, posa-hi una cassola nova on tiraràs una xicra d’aigua, mig petricó d’aiguanaf blanc, tres onses de sucre candi, tres d’arrel de malva, una onsa de cola de peix que sigui blanca, un bon grapat de gínjols y ves-ho remenant; y quan sigui lligat treu-ho y en prendràs, tres cullerades durant el dia barrejat ab mel; (T.A., Receptari, s. f.), i una volta passat el cadarn els frares restaven “més contents que un gínjol”. A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, de la canyella.

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

La Fira Solidària de Nadal de la BCN PID Foundation torna a Sarrià per impulsar la recerca mèdica

L'Antiga Fusteria de Sarrià acollirà del 23 al 29 de novembre una setmana de venda de productes i un sorteig solidari per finançar la investigació de les immunodeficiències primàries

Kafka al Farró: Un llibre de Kafka trobat a Sarrià revela una connexió inesperada amb Antoni Tàpies

Alejandro García Schnetzer relata com un exemplar dels diaris de l'escriptor txec trobat a la prestatgeria de la Pastisseria La Perla el va conduir fins a una retrospectiva del pintor a Amsterdam l'any 1980

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí