Societat
Jordi Muñoz González
El Parc Natural de Collserola torna a estar en alerta. Entre 500 i 1.000 pneumàtics han estat il·legalment abocats sota la carretera de les Aigües, a tocar del carrer Manuel Arnús, a Sarrià – Sant Gervasi. Els fets, greus per si sols, van empitjorar encara més quan un home va intentar calar foc a uns arbustos molt a prop dels pneumàtics, en una zona de vegetació seca. Des del Consorci parlen d’un “delicte ecològic”.
Els primers abocaments, segons ha explicat el Consorci del Parc de Collserola, es van detectar el 6 de juny, i segons fonts del parc, s’han repetit diverses nits seguides fins al 13. Els pneumàtics –alguns amb adhesius que podrien ajudar a identificar-ne l’origen– es van llançar des d’un petit pàrquing de sorra molt freqüentat pels clients dels bars de la plaça del Doctor Andreu i per esportistes que accedeixen al parc. A més de les rodes, també s’hi han trobat runa i altres deixalles.
L’episodi més alarmant va tenir lloc el passat dilluns 16, quan un home amb símptomes de desorientació –i segons testimonis, amb polseres hospitalàries– va encendre un foc a pocs metres dels pneumàtics. El foc va ser apagat ràpidament per veïns i passejants, i la Guàrdia Urbana i els Bombers van acudir per evitar que les flames arribessin a la massa forestal.
El cost de retirada serà important, arribant als 6.000€, donada la dificultat d’accés a la zona que obligarà a retirar els pneumàtics de forma manual fins a poder-los situar a un punt amb possibilitat d’accés per part de la maquinària.
“No és un cas puntual. Fa anys que denunciem abocaments d’aquesta mena”
Des de l’entitat Collserola Paisatge Viu, el seu president Jaume Llansó és clar, en declaracions a El Jardí: “No és la primera vegada que veiem aquest tipus d’abocaments a Collserola, i fins i tot no és la primera vegada en aquest mateix punt”. Llansó denuncia que la situació evidencia una manca de consciència ambiental i que sovint es tracta d’empreses o particulars que volen estalviar-se el cost legal de gestionar residus.
“Aquest tipus d’actituds incíviques són delictes ambientals i han de ser sancionades com a tals. Cal exemplaritat en les penes, perquè la pedagogia per si sola no és suficient”, defensa. L’entitat participa activament en el Consell Consultiu del parc, on trasllada reiteradament aquesta problemàtica.
Un risc d’incendi creixent: “Vivim a tocar del bosc, cal actuar amb responsabilitat”
L’abocament de pneumàtics i l’intent de foc tenen lloc en plena onada de calor, en un context de sequera acumulada i en vigílies de la revetlla de Sant Joan, una de les nits amb més risc d’incendi de l’any.
Llansó subratlla que el risc és molt alt i que cal una responsabilitat compartida: “Des de fa dies fem campanya als nou municipis de Collserola per demanar que no es llencin petards ni es faci foc. Vivim a menys de 500 metres del bosc i qualsevol espurna pot ser fatal.”
A més, reclama més contundència institucional i autoprotecció veïnal: “Hem de revisar què tenim als jardins, eliminar materials inflamables, tenir franges de seguretat netes… Els barris haurien de ser una barrera natural davant d’un foc, no pas un accelerador.”
“Protegir Collserola és responsabilitat de tothom”
Llansó apunta que no n’hi ha prou amb multes o denúncies, i defensa una transformació de fons en la relació amb l’espai natural: “Cal recuperar el vincle amb el territori, educar, actuar a casa nostra i al nostre barri, i exigir a les administracions que es compleixin els protocols de prevenció.”
Collserola Paisatge Viu ha organitzat xerrades preventives i sessions informatives amb bombers i entitats locals, i demana als ajuntaments que elaborin plans d’autoprotecció per als barris forestals.
Avís urgent a la ciutadania
El bosc comença a estar sec a causa del fort episodi de calor que es viu, i ben aviat s’activarà el Pla Alfa 2, que marca un risc alt d’incendi. Entitats i veïnat recorden la importància d’extremar precaucions durant aquesta revetlla de Sant Joan: “No feu foc, ni llenceu coets ni petards prop del bosc. Qualsevol descuit pot provocar un incendi. La muntanya és de tots i la responsabilitat també.”
Collserola és un tresor natural i un refugi climàtic de Barcelona. Preservar-lo no és una opció, és una obligació.