Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Ciència i Natura
Enric Capdevila
El gaig blau (Coracias garrulus) és un ocell migrador transsaharià, que arriba a Catalunya entre abril i maig, després de volar uns 10.000-12.000 km des del sud de l’Àfrica (Namíbia, Botswana). És un migrador regular i escàs, més detectable durant el pas prenupcial. Nidifica de forma local a les planes empordaneses o a les lleidatanes més occidentals, i a les Terres de l’Ebre. Juntament amb el blauet, la puput i l’abellerol, forma part de l’orde dels coraciformes, ocells vistosos tropicals, insectívors i amb un bec molt fort.
El gaig blau és un ocell de mida mitjana i aspecte robust, fa uns 30 cm de llargària i 59-73 cm d’envergadura. Té un plomatge molt identificatiu de color blau verdós pàl·lid que contrasta amb el dors castany brillant, té les ales d’un blau viu, amb els extrems foscos i les puntes negres. Els joves tenen una coloració més apagada.
El seu hàbitat preferit són els terrenys oberts amb cultius, pastures i arbrat dispers, al límit dels boscos. El mes de maig busca un forat en arbres, murs o talussos, on poder ubicar el niu. Tant el mascle com la femella comparteixen les tasques de covar, així com les d’alimentar els polls. És un ocell solitari i el podem trobar en punts alts de branques i cables, observant per caçar el seu aliment, que consta de rèptils, petits mamífers, amfibis i insectes grans, preferiblement llagostes. Té un vol acrobàtic, realitza tombarelles i s’enlaira en vertical per després deixar-se caure.
És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l’ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió. La població catalana no supera les 300 parelles, per això està catalogada com a espècie vulnerable i la Generalitat té un pla especial per conservar i recuperar el gaig blau, juntament amb el xoriguer petit (Falco naumanni). El projecte Coracias des del 2017 l’està fomentant amb èxit, amb la instal·lació de caixes niu als Aiguamolls de l’Empordà i el Montgrí, i l’està recuperant a l’Osona i al Lluçanès, després de molts anys de desaparèixer.
En castellà s’anomena carraca, a causa del seu reclam greu i sonor, un rak-cra-cra-cra, que recorda el so de l’instrument.
Dita: Pel maig, floreix el faig i canta el gaig.
