Opinió
Glòria Vilalta
Darrerament, tinc la paraula «honorar» molt present. Em va arribar en un retir de consciència corporal, en el qual vaig tenir un temps preciós per escoltar-me i meditar. Vaig sortir d’aquells dies amb una idea molt clara: em vull honorar, vull honorar la meva vida, ho vull honorar tot.
El Gran diccionari de la llengua catalana ho defineix d’aquesta manera:
verb
- transitiu Retre honor a algú o alguna cosa, enaltir o premiar el seu mèrit. Honrar Déu. Honrar pare i mare. Honrar la memòria dels difunts.
- pronominal Tenir a honor. Jo m’honro amb la seva amistat.
- transitiu Ésser motiu d’honor, d’orgull, de glòria, fer digne d’estima.
Honorar la meva vida és doncs una mica diferent que agrair-la, tot i que per a mi, van molt relacionades. Crec que honorar comporta també una acció. Per exemple, honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia, per exemple.
Honorar-me és cuidar-me, cuidar el meu cos, la meva ànima i el meu esperit. Honorar-me és oferir els dons que tinc. Tots en tenim, i si som aquí, és per utilitzar-los, oferir-los. Tenir aquest regal que és la vida i no aprofitar-la ni per a nosaltres ni per als altres, és -des del meu punt de vista-, no honorar-nos a nosaltres, ni als altres, ni a la vida ni a tota la creació.
Honorar-me és, per tant, també honorar els altres, que també formen part de la vida, de la meva i de totes. En conseqüència, honorar els altres és cuidar-los, estimar-los, beneir i agrair els seus dons i la seva existència. Res és casual. L’existència de tots i de tot és sagrada; ja només per això sento que l’hauria d’honorar molt més del que faig habitualment.
Honorar el sol, la lluna, els arbres, el mar, els animals…, i tot el que se’n deriva, com per exemple el menjar. Beneir la taula, beneir els aliments i agrair que els tenim a l’abast (i especialment quan per a moltes persones no ho és). El menjar és fruit de la Terra i de tots els éssers que l’habiten. Em deixo moltíssimes coses, perquè per a mi, honorar la vida és honorar-ho tot.
A casa
I aquí entra també la casa. Honorar-me a mi és honorar la meva llar. La meva llar és la meva tercera pell, és el lloc que m’acull, el meu refugi, el lloc on m’alimento i descanso, el lloc que m’ajuda a cuidar-me, a créixer a desenvolupar-me i també a relacionar-me amb els altres i amb tot el que existeix.
Aleshores, em cal cuidar-la, mimar-la, tenir-la neta, endreçada i amb una bona energia. En coherència, tampoc posar-hi res que no m’agradi o que senti que no faci honor a la seva existència i a la seva ànima, a qui és ella i, per tant, a qui soc jo.
Quan honorem una persona, la respectem, li donem valor. Fem-ho també a casa nostra! Ens ho estarem fent també a nosaltres.
