Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
El Jardí
Un any més, el carrer Mandri ha tornat a viure una concentració massiva de joves bevent alcohol al mig del carrer la tarda i vespre de Nadal. El que va començar com una trobada informal s’ha consolidat com un botellot multitudinari que genera molèsties constants al veïnat i posa en qüestió la resposta de l’Ajuntament.
Què ha passat aquest Nadal?
Aquest 25 de desembre, prop d’un miler de persones es van concentrar al carrer Mandri, per celebrar Nadal amb alcohol comprat prèviament i consumit a la via pública. Tot i la pluja, la trobada no es va deslluir i va tornar a ocupar durant hores un dels eixos comercials i residencials de Sarrià-Sant Gervasi.
L’Ajuntament va desplegar un dispositiu policial, va tallar el trànsit, va tancar supermercats i va instal·lar lavabos portàtils. Malgrat això, el resultat va ser el de sempre: soroll, brutícia, crits fins ben entrada la nit i un veïnat que, un cop més, va haver d’encaixar la situació amb resignació. Tot i ser només una nit a l’any.
Una “tradició” que s’arrossega des de fa anys
El botellot de Mandri no és cap fenomen nou ni puntual. Es repeteix, com a mínim, des del 2021, quan després de la pandèmia la trobada va començar a créixer de manera descontrolada. Any rere any, la concentració per Nadal s’ha fet més gran i més assumida institucionalment, fins al punt que ja no es planteja evitar-la, sinó simplement “gestionar-la”.
Aquesta normalització ha convertit una pràctica perseguida en altres barris i indrets —beure alcohol al carrer— en un esdeveniment tolerat, amb logística municipal inclosa.
Veïns cansats i queixes reiterades
Les queixes veïnals són recurrents i conegudes. Soroll excessiu, orins als portals, deixalles acumulades, dificultats per accedir als habitatges i una sensació d’abandonament institucional. Els veïns denuncien que el dispositiu municipal sembla pensat més per facilitar la festa que no pas per protegir el descans i la convivència.
“Ens tanquen els carrers, ens col·lapsen el barri i després ens diuen que no hi ha hagut incidents”, resumeixen alguns residents, que recorden que l’absència de baralles no equival a una convivència acceptable.
La resposta municipal: contenció, no solució
Des de l’Ajuntament es defensa que el dispositiu busca evitar mals majors i garantir la seguretat. Però aquesta estratègia, basada en la contenció i no en la prevenció, obre un debat incòmode: fins a quin punt l’administració està disposada a assumir que hi ha barris que poden ser ocupats puntualment com a espais de festa massiva?
La imatge és paradoxal: mentre a altres punts de la ciutat es persegueix amb contundència el consum d’alcohol al carrer, a Mandri es regula, s’anticipa i gairebé s’oficialitza.
