Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Cultura
Jesús Mestre Campi
Hi ha tradicions que semblaven perdudes en alguns indrets del nostre districte, però en els darrers anys han reviscut. Un cas és la de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, patró dels animals domèstics i de granja; dels porquets i cansaladers; i, en general, dels pastors i camperols. A Vallvidrera -una comunitat d’essència rural i amb molts animals domèstics- aquesta festa era emblemàtica i amb característiques pròpies, com ara el repartiment dels panets beneïts. A la mateixa diada, a Sarrià i Sant Gervasi, tenia molta embranzida la festa dels Tres Tombs, però des de fa dècades s’ha perdut.
A Vallvidrera es va recuperar l’any 2023 després de 50 anys sense celebrar-se. Així, aquest diumenge 18 gener, es va celebrar una nova Diada de Sant Antoni a l’esplanada que se situa al davant de Santa Maria de Vallvidrera. Una bona notícia va ser poder comprovar que s’estan fent obres de restauració d’aquesta formosa església del segle XV, que des de fa anys amenaça runa. I, tot i la pluja persistent, un bon grup de persones i animals s’havien reunit puntuals a les 11.30 h per fer la benedicció de cavalls, gossos, gats i alguna altra bestiola. I, naturalment, dels panets que, generosament, es van repartir entre els assistents.
Seguint el programa, la Coral del Bosc va interpretar diverses cançons en el moment que la pluja queia amb més força i insistència. Mentrestant, des de la Teula, la Rectoria i altres cases, anaven sortint tortells de Sant Antoni que se situaven en taules ben resguardades de la mullena sota els tendals. I, en acabar el recital de la Coral, es van repartir els tortells —casolans i ben bons—, que es podien acompanyar amb un raig de mistela.
Tot seguit, van fer la seva aparició els músics de Folkserola que, a ritme de violí i acordions, van interpretar cançons i balls tradicionals. Poc es va poder bballar sobre el fang que a poc a poc anava apareixent de sota la capa de serradures que cobria la terra, però la interpretació de la cançó del rossinyol ha fet màgia i, com demanava en Vicenç Fonollera, responsable del desvetllament d’aquesta festa, el vol del rossinyol s’ha emportat la pluja cap a altres contrades. Una bella jornada i un goig constatar la recuperació d’aquesta tradició en un indret tan especial com Santa Maria de Vallvidrera. Esperem que les obres vagin ràpides i que per l’any vinent es pugui entrar dins del temple.







