Per accedir al contingut crea un compte gratuït
El Relat
Elsa Corominas
Era la quarta vegada que el gat insistia desesperadament a sortir al pati i un cop era fora es plantava de nou a la porta amb cara de “deixa’m entrar”.
Ell se’l mirava fixament des del sofà i veient que l’animal no abaixava la mirada i li clavava insistent comprenia que no li quedava més remei que tornar-se a aixecar per deixar entrar el moix, que llavors miolava com donant les gràcies i al cap de dos minuts ja tornava a reclamar neguitosament que li obrissin.
Era un dilluns al final de la tarda en què intentava acabar la tercera temporada d’una sèrie que l’havia tingut atrapat molt de temps i el gat, generalment obstinat però no fins a l’extrem d’aquell dia, semblava decidit a impedir-li-ho.
A la cinquena, es va aixecar, es va posar la manteta del sofà per sobre les espatlles per protegir-se del fred, i va seguir-lo en sortir al pati.
I allà, traçada en guix blanc gruixut, hi havia la silueta d’una persona amb un braç amunt, l’altre estirat, i les dues cames doblegades cap a una banda.
-Ah -li va dir-, t’inquieta aquest dibuix? L’he fet per passar l’estona, no és el que sembla. Demà amb la pluja marxarà, no pateixis.
I el gat sembla que ho va entendre perquè va entrar a casa i va anar directe al seu coixí a jeure.
Llavors va sonar el telèfon i era ella que deia que arribaria tard a sopar, que els trens s’havien aturat per un arbre caigut a la via que estaven enretirant amb una grua. Estava una mica espantada i volia conversa.
-Què fas? Has pogut acabar la sèrie? Va, que tinc ganes de començar-ne una nova junts, et tinc tres propostes per aquesta nit.
-Doncs no -va dir ell-, el gat porta tota la tarda molestant-me, ha vist la marca de guix que he fet al pati simulant resseguir la silueta d’un cadàver i s’ha espantat -Va fer una pausa-. Com pot ser si és un gat? Com ho pot saber?
-Com pot saber el què?
-Com pot saber que un dibuix fet amb un guix gruixut simulant resseguir un cos vol dir que és l’escena d’un crim i que allà hi havia una persona morta? Vull dir que això és un simbolisme, una ficció de les pel·lícules, es veu que els policies de veritat no ho fan, contaminarien l’escena del crim… I un gat com pot neguitejar-se per un dibuix fet en guix al terra del pati?
El gat parava les orelles i entreobria un ull.
-El que has de fer tu és deixar de fer aquests dibuixos al pati de casa -va exclamar ella-, un dia d’aquests tindrem un ensurt! I ara penjo que sembla que el tren reprèn la marxa, arribo en mitja horeta!
Aquella nit no va ploure com se suposava que havia previst el servei meteorològic. De bon matí quan ella va sortir al pati per mirar quin dia feia va deixar anar un crit aterrador.
-Què passa? -I ell va córrer cap on era ella i la trobà amb una mà a la boca i els ulls oberts de bat a bat-.
Al centre de la silueta dibuixada, més o menys a l’alçada del cor, hi havia una rata morta i ensangonada.
-Caram! -cridà ell –, ja t’ho deia jo que era molt estrany el neguit del gat…
-Mira, no ens alterem, ja ho deia aquell que no importa si el gat és blanc o negre, el que importa és que caci ratolins – i va riure.
-Qui era aquell, un polític de per aquí? – i reien tots dos.
-No! –va dir ella– Deng Xiaoping!
