Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Elsa Corominas
L’Associació Cultural Casa Orlandai és una entitat formada pel veïnat i per col·lectius vinculats a Sarrià, constituïda per donar vida a l’equipament municipal Casa Orlandai i on es promou la cultura, la convivència, el pensament crític i el debat públic des de la gestió comunitària. La programació que s’hi ofereix s’organitza per cicles temàtics: teatre, literatura, ciència, ecologia, debat polític i social, salut mental, òpera i, a la tardor del 2023 es va estrenar un nou cicle dedicat a la poesia: els Aires poètics, que porten versos i poetes a Sarrià.
L’espai proposa una trobada mensual, un dijous, per parlar de poesia, recitar versos i reflexionar i debatre al voltant de la poesia, aprofundint en algun poeta o poemari o buscant relacionar-se amb el poema o algun aspecte d’aquest: musicar-lo, traduir-lo, editar-lo… El cicle s’organitza en trimestres temàtics i les sessions duren un parell d’hores pensades per abordar el tema proposat amb la calma i la intimitat que donen els espais petits i propers.
El primer trimestre d’enguany era tot un repte per què implicava tenir dos poetes junts a la sessió. Donant voltes a la idea de fer un trimestre sobre el prestigiós premi Amadeu Oller, se’ns va acudir amb la Greta Sibling de suggerir als tres darrers premiats que triessin un premiat previ. El repte era organitzatiu, però, sobretot, implicava la dificultat per Hug Casals (2023), Greta Sibling (2024) i Jordi Bossoms (2025) de triar entre la llista de persones que l’han obtingut en les més de seixanta edicions del guardó: Andreu Gomila, Irene Solà, Mireia Calafell, Juana Dolores Romero, Àngels Gregori, Lluís Calvo, Estel Solé… La llista és llarga i repassant-la queda clar que el premi suposa una empenta per descobrir grans talents poètics i literaris, un ajut cabdal als inicis d’escriptura, donat que guanyar-lo implica veure publicat el poemari inèdit presentat.
El guardó actualment està destinat a poetes en llengua catalana, d’edat no superior als 30 anys (anteriorment eren 35) i que no hagin editat cap obra d’una manera impresa o, en els darrers anys, digital (bloc, pàgina web, portal). Porta el nom de mossèn Amadeu Oller, qui fou primer rector de la parròquia de Sant Medir, si bé fou instituït, l’any 1964 pel seu successor, mossèn Josep Maria Vidal i Aunós, conjuntament amb Josep Bigordà i Joan Colomines. La primera convocatòria tingué lloc el novembre de 1964 i s’ha mantingut de forma ininterrompuda fins al present. És el premi més antic de poesia catalana, amb més de mig segle d’història i cada any genera expectativa i interès per descobrir noves veus de la poesia catalana.
«Si no hi ha poesia, no hi ha llibertat»
El passat 8 de gener va ser la primera sessió d’aquest trimestre, amb un fred intens a fora, però la sala ben plena amb més de 20 persones i dos poetes convidats que ens van seduir i divertir amb la seva personalitat i els seus versos. Vam arrencar amb unes paraules de mossèn Enric Subirà, que fou rector de la parròquia de Sant Medir i és membre de la Comissió Organitzadora del Premi de Poesia Amadeu Oller. Emocionat i compromès, ens va deixar aquesta frase, que és motor: «Si no hi ha poesia, no hi ha llibertat!».
Hug Casals i Eduard Olesti
Hug Casals, guanyador del 59è Premi de Poesia Amadeu Oller 2023 amb Un cos que bull va triar Eduard Olesti, guanyador del 58è Premi de Poesia Amadeu Oller, just l’any anterior, el 2022, pel poemari Sarcop. Els joves poetes ens van fascinar amb els seus versos i també pel contrast absolut de veu poètica, de personalitat, de procedències i vivències. Quina energia més especial la de tots dos, junts i per separat! Olesti, del barri de Sant Antoni de Barcelona, fa poemes llargs, versos llargs, i ens impacta mentre juga amb l’absurd i amb idees més o menys sarnoses (el Sarcop, títol del poemari, és per combatre la sarna).
Els seus poemes relaten amors surrealistes, alguns terroristes i alguns somnis envoltats de coloms, gavines, núvols i música de Bach. I, feliçment, no para d’escriure, des que va guanyar el premi ja té un altre poemari i una novel·la publicats. L’Hug Casals del Berguedà té un somriure que posa llum als seus versos quan els diu amb una gràcia teatral única, uns poemes de vivències de tota mena en sentir-se lluny de casa passant alguns tràngols, alguns buits i alguns amors, també. Un cos que bull juga amb bullir i voler (“Soc on soc / perquè sé què vull”) i creix quan l’autor el recita amb la seva capacitat expressiva extraordinària.
Greta Sibling i Esteve Plantada
El 29 de gener Greta Sibling, guanyadora del 60è Premi de Poesia Amadeu Oller 2024 amb Ecografia i Esteve Plantada, guanyador del 17è Premi de Poesia Amadeu Oller, del 1997, pel poemari A l’ombra dels violins es van trobar i van fer una sessió que no oblidarem els qui la vam gaudir per la quantitat d’històries, anècdotes i vivències que ens van explicar dels seus processos creatius com a poetes i del seu moment vital en obtenir el premi; algunes coses en comú i sobretot moltes diferències. Ell tenia 17 anys i hi va anar acompanyat dels pares i ella s’hi presentava gairebé al límit de l’edat per fer-ho.
L’Esteve feia molt que no s’acostava a aquell primer poemari que ara li costa d’identificar com a propi després de molts anys que han passat, i molts poemaris, els darrers: Fosca límit (AdiA edicions, 2015); Big Bang Llàtzer (Lleonard Muntaner, 2016); Troncal (LaBreu, 2020) i Rastre quimera (Llibres del Segle, 2022). Plantada va llegir poemes seus, de l’adolescència i més recents i, si bé el canvi d’estil és evident, ja es veien una intel·ligència i una curiositat especials en els versos inicials, que han anat creixent.
La Greta Sibling recita Ecografia amb una intensitat escènica que remou i ha fet del poemari un espectacle sublim amb la col·laboració del músic i cantant Xevi GaTa fent, d’alguna manera, moltes versions d’Ecografia: quan la llegeixes tu, quan la recita ella, quan la torna vocal poetics amb música, amb èmfasis especials i repeticions que es claven ben endins. La guanyadora de la seixantena edició del premi ho va ser per unanimitat, per uns versos contundents, que convencen i neguitegen per què parlen de dolors i dols i de mares i filles ferides. Com va dir Esteve Plantada que era membre del jurat que premià la Greta, per comentar el poemari: “Greta Sibling ens convida a fer un recorregut d’impacte com el que fan els bons poemes – “curts com un glop / inesperats com un tall / de digestió”- a través d’un llibre unitari i orgànicament compacte”.
Jordi Bossoms i David Caño
La darrera sessió, la del 5 de març, va comptar amb Jordi Bossoms, darrer guanyador del premi, el 61è Premi de Poesia Amadeu Oller de l’any 2025 amb Tota aquesta calma, un poemari amb el qual més que calma ens ofereix un fascinant passeig per llocs, autors literaris, figures polítiques i personatges diversos, sobretot dels països d’Europa que ens queden més allunyats: Hongria, Eslovènia, Polònia, Àustria, Eslovàquia i, sobretot Lituània. David Caño era l’altre convidat, guanyador del 43è Premi de Poesia Amadeu Oller, del 2007 pel poemari Barcelona. El David va ser jurat del premi del Jordi de què en diu que “hi apareixen homenatges i vides anònimes, girs inesperats i amors que sempre dubten. El traç dels versos és clar, segur.”. El poemari premiat del David és una passejada per molts llocs emblemàtics i racons de Barcelona, carregats d’amor i de lluita, temes que no ha abandonat, però ha anat fent créixer la seva veu poètica en els vuit poemaris posteriors, el darrer, Premi Jocs Florals de Barcelona Un cos preciós per destruir (Edicions Proa, 2019).
El passat 28 de febrer del 2026 finalitzà el termini per presentar els poemaris per a l’edició del 2026. El premi consisteix en l’edició del llibre de poemes guardonat i molt més que això, el descobriment d’un o una nou poeta que serà rellevant al panorama cultural català. Ho sabrem ben aviat, aquesta primavera.
Elsa Corominas és coordinadora del cicle Aires Poètics.
