Societat
Ana Rubió Jiménez
Les campanes de la plaça repiquen per anunciar que Sant Jordi és, per a molts, el millor dia de l’any. Així ho celebren els veïns i les veïnes de Sarrià que passegen rialleres pel nucli antic del barri. L’espai públic, avui, és a vessar. A banda i banda del carrer Major, les parades de roses dibuixen una catifa vermella imaginària que uneix les places de l’Església i d’Artós. Per sobre, hi camina una riuada de gent a totes hores. Un antic company de classe, el veí de l’escala, l’amiga de la mare… avui hi és tothom; és un dia especial per a totes les generacions.
La plaça canvia el seu caràcter a mesura que avança al dia: al matí, jubilats i adolescents en són protagonistes, la tarda cedeix el pas a un ambient més familiar. Des de la parada de la llibreria En peu de pàgina, el biòleg i divulgador David Bueno comparteix amb sorpresa la seva primera diada com a autor al barri: “M’ha fascinat veure tants infants i adolescents; no m’ho esperava”. Per a Bueno, el valor de la jornada va més enllà de les vendes, destacant que el simple fet que les noves generacions ocupin els carrers permet que s’impregnin d’un tarannà festiu que defineix com un “generador d’amistat”.
Marató de signatures a Sarrià
Aquesta complicitat es trasllada també a una parada que, al llarg del dia, veu desfilar autors com Vicenç Lozano, Marta Cabrol o Mò Bertrán, entre molts altres. Des de la llibreria agraeixen l’esforç dels escriptors per descentralitzar la diada i apostar per un Sant Jordi més íntim i local: “La gent es queda cada vegada més aquí; s’adonen que, per gaudir de la festa i de les compres sense aglomeracions, no hi ha res com la llibreria del barri”, destaquen les llibreteres.
A la Llibreria de La Plaça, hi passen també una colla d’escriptors com Mercedes Segura, Jordi Torrent, Isabel Nogueroles, Anna Morató i Gerardo Pisarello… El llistat segueix fins a les vuit del vespre, moment en què caldrà recollir els llibres i acomiadar-se fins a l’any vinent.
El mapa literari de Sarrià es completa al carrer de Santa Amèlia, on la papereria Numa ha aplegat els autors Anna Aguilar-Amat, Jesús Mestre, Pepa Tort, Joan Rosès i Eulàlia Tramuns. Per a Tramuns, l’experiència a peu de carrer és especialment enriquidora, perquè trenca amb la distància de l’intercanvi digital: “Veus que la gent té curiositat i els pots explicar detalls que d’altra manera es perdrien”, reflexiona. Segons l’autora, l’excepcionalitat de la jornada rau precisament en aquesta accessibilitat: “No és fàcil arribar a tanta gent en un sol dia i poder-hi connectar de tu a tu”.
És una connexió que emociona a grans i petits, per igual. Un exemple d’aquesta il·lusió és en Jorge, que espera pacientment el seu torn per conèixer la Savina Paül i el Dario Borhani, autors de No vueles sin saber esto. Amb un gran interès per l’aviació, l’infant ha triat el volum com a regal de sant i espera amb entusiasme la signatura i la fotografia que immortalitzaran el moment.
El planter de nous lectors
Darrere del taulell de la Llibreria de la Plaça, l’Ariadna viu amb entusiasme la intensitat del dia, que comença tot just surt el sol i acaba en fer-se fosc. Per a ella, el secret per gaudir d’una jornada tan exigent és la pinya que fa l’equip: “Per mantenir l’energia durant tot el dia, ens plantegem reptes entre els treballadors”, confessa amb un somriure.
Durant la jornada, l’activitat escolar hi té un paper fonamental. L’Ariadna, que s’encarrega de la secció infantil i juvenil, destaca la visita de les escoles durant el matí, quan els grups classe s’acosten a les parades per triar noves lectures per a les aules. “Són moments molt divertits”, comenta la llibretera, “molts adolescents venen amb fulls de paper per apuntar-se els títols que els agraden i, així, poder demanar-los a la família quan hi tornin a la tarda”.
Quin és el veritable nom del Quixot?
L’Iñaki i el Joel volen marxar de viatge a l’estiu i han muntat una paradeta de roses per autofinançar-se. La seva, però, no és una proposta qualsevol: “Ens vam dir, necessitem afegir-li un valor a la nostra paradeta perquè, si no, serà exactament igual que totes. I vam pensar en un joc”. El joc consisteix a respondre a una pregunta de cultura literària catalana i espanyola i, si encertes, et regalen una rosa. Alonso Quijano. Aquest és el veritable nom del Quixot.
Aquesta és només una de les moltes estratègies que es veuen avui al barri per captar l’atenció dels passejants: des d’estudiants de medicina que venen amb la bata blanca fins a parades amb llaminadures o miralls decorats amb frases inspiradores. En una jornada tan concorreguda, la creativitat és l’eina imprescindible per diferenciar-se.
En Miquel i en Vicenç surten a passejar cada dia. Fa més de 80 anys que es coneixen i enyoren la proximitat i l’essència del poble. En dies com avui, el repicar de les campanes, les rialles i les converses fan que, per uns instants, vegin com el barri es transforma de nou en una vil·la. Emocionats, confessen: “Sort que existeixen diades com Sant Jordi per poder tornar a sentir-nos al poble de Sarrià”.
