Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Felip González
Al llarg de l’Espai Blanc de la seu Llotja (a la Bonanova) de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), acull l’exposició coral, fins al 12 de juny, Assaig i error. Sistema de pensament i experimentació material. Una mostra que neix de la col·laboració entre les assignatures de tercer curs de Disseny i Pensament (a càrrec del Felip González Martínez) i Taller experimental de nous materials (conduïda pel Rafel Oliva Serra). L’objectiu és interconnectar, en clau de reflexió crítica, sistemes de pensament creatiu, alternatives de materials i processos que ajudin a afrontar l’emergència climàtica, davant d’un desesperançador futur distòpic a l’espècie humana.

A escala estructural, l’Espai Blanc ha sigut ocupat per un conjunt de peces que bateguen de compromís ecosocial, experimentació, innovació tecnològica, categories estètiques… Des d’aquest rerefons, aquesta exposició s’articula en dos àmbits físics i conceptuals corresponents a les dues assignatures. En primer lloc, quant a la zona limítrofa de les parets, s’ha instal·lat un conjunt de vint fotografies digitals i de tècniques mixtes que, a grans trets, conviden a reflexionar sobre un ample espectre de categories estètiques. A la paret més propera de l’entrada, predominen fotografies més enfosquides i força tenebroses que tracten sobre vivències sensorials sublimitzades, la torsió com a metàfora de deconstrucció masclista dels cossos femenins i l’ambientació tenebrosa d’un balancí Thonet en desús. Com a contrapartida, s’hi ha contrastat amb fotografies més blanquinoses, a través de l’admiració del que és essencial en un objecte quotidià i, alhora, la nitidesa i elegància de l’efecte desconstructiu d’un cables enredats.

En segon lloc, respecte a la paret de la dreta, destinada a fotografies per ser instal·lades horitzontalment, s’ha de fer esment aquelles obres que ressalten la intrusió d’una bellesa atípica i esgarrifadora al voltant d’un sinistre tros de carn; exploren temes costumistes i pintorescos i, al mateix temps, romantitzen les estètiques analògiques retrofuturistes i del Y2K. També, s’ha d’inserir la satirització d’un consumisme efímer en forma d’humor, o bé al pur estil vaporware. Un consumisme frívol i acumulatiu que, fins i tot, esdevé com a símptoma de deixadesa Trash.

I, en tercer lloc, quant a la paret de l’esquerra que és protagonitzada per composicions verticals, s’ha d’incloure obres que aposten per les categories estètiques cute, kitsch i maximalisme que, de forma substancial, comparteixen aspectes vinculats amb la societat del consum. Una cultura postindustrial i aspiracionista que, per una banda, acarona codis subtils del luxe silenciós, i, per altra banda, retroalimenta episodis de psicodèlia com un estat anímic narcòtic i malaltís. També, s’ha d’assenyalar la contemplació espiritual i orgànica en l’acció de preservar l’autenticitat i ritualisme de l’estètica wabi-sabi.

Pel que fa a la part central, s’ha instal·lat un munt de peces desenvolupades per l’alumnat de 3r de Producte i d’Interiors que, després de qüestionar formes, comportaments matèrics i sistemes de producció, esdevenen mostres que juguen amb possibilitats cromàtiques i textures plàstiques per generar noves narratives visuals que dialoguen, d’alguna manera, amb les categories estètiques de les fotografies de la paret, a partir de l’aprehensió poètica dels binomis bell/lleig, minimalisme/maximalisme o pintoresc/sublim en composicions, cromatismes, superfícies i textures.

Val a dir que totes aquestes peces són el resultat empíric de nombroses provatures i assaigs amb diferents materials biodegradables, ecològics i reciclats. En aquest procés, l’alumnat experimenta amb diversos ingredients de la sort del bicarbonat barrejat amb vinagre o bé amb glicerina, gelatina amb altres afegits, serradura fusionada amb glicerina, tapioca…, sota la finalitat d’explorar diferents composicions, proporcions i additius. També treballen amb materials bioplàstics, elaborats a partir de gelatina i agar-aga, plàstic triturat i plàstic fos al forn. Paral·lelament, confeccionen aglutinants de tipus àrids, com ara el ciment, extreuen calci de la closca d’ou amb alginat de sosa i porten a terme, de manera creativa, peces de bioceràmica com per exemple el tamboret ceràmic.

Abans cloure, és necessari fer cinc cèntims sobre la projecció audiovisual -en una pantalla de televisió- de la processó de la Confraria del Sant Fracàs, desenvolupada el 26 de març per l’alumnat de Disseny i Pensament que, al son d’un viacrucis processional laic, es va dur a terme catorze aturades al llarg dels tres pisos de la seu Llotja. L’alumnat explicava, breument, el seu fracàs a partir d’un cartell horitzontal atapeït, desenfocat, desenquadrat, esquerdat, etc.

I en conjunt, aquesta exposició entén els materials i les categories estètiques, no només com a recursos tècnics o maneres de teoritzar el disseny, sinó com a transmissors socioculturals contextualitzats que, al capdavant, genera noves sensibilitats, imagina futurs possibles i planteja la relació entre cossos, objectes, entorns i sostenibilitat en un món de posthumanisme cada cop més controvertit i conflictiu.

Felip González és crític d’art i docent de l’ESDAPC





