La mirada jove
JNC Sarrià – Sant Gervasi
No perdonem. No perdonem que s’utilitzi la violència contra l’expressió més pacífica i democràtica. No perdonem les agressions contra els nostres avis, pares, germans i veïns. No perdonem la persecució i la vulneració de drets fonamentals de premsa, de llibertat d’expressió i de manifestació que tant els hi va costar aconseguir als nostres pares i avis.
Els esdeveniments d’aquests darrers mesos han demostrat la necessitat de participar, de sortir al carrer i de defensar tot allò que es va conquistar fa més de 40 anys. El passat 1 d’octubre, vam ser espectadors de l’obra més deplorable de les últimes dècades, de l’escenificació d’un Estat autoritari i intolerant que es desemmascarava i mostrava que encara manté la seva essència franquista ben arrelada. Com diu el refrany: si el pare és músic, el fill és ballador.
Tanmateix, malgrat la força repressora d’un estat demofòbic, no van aconseguir imposar-se perquè vam votar, i ho vam fer amb dignitat i al costat de tots aquells que ho van fer possible. Molts joves vam ser partícips d’aquell dia històric i vam contribuir a l’èxit del referèndum des de diferents responsabilitats. Joves que vam ser membres de mesa, apoderats, que vam dormir als col·legis per garantir-ne l’obertura el dia de la votació o que vam traficar amb urnes sota el setge d’un Estat que va fer tot el possible per impedir-ho tot. I ho vam fer des de les escoles, des dels centres cívics, des de les places i des dels carrers, que sempre seran nostres.
Els joves el 1 d’octubre
L’1 d’octubre va ser el dia en què molts joves d’aquest país, que potser havien participat poc o gens en política, van carregar-se de responsabilitat històrica per defensar i agafar el relleu dels drets aconseguits pels seus pares i avis, i a la vegada reivindicar una societat coherent amb els més alts estàndards de democràcia i drets individuals i civils. Entre barricades, clavells, urnes i paperetes es trobava el més important, la lluita de la gent gran i dels pares que defensaven l’obra democràtica que tant els hi havia costat construir en el passat; i la nostra lluita, la dels joves, que amb la major de les conviccions volíem preservar aquest llegat i construir-nos un futur més digne, tolerant i democràtic.
Des de la JNC Sarrià-Sant Gervasi sabem el que ens hi juguem aquestes setmanes o mesos que venen fins que Catalunya esdevingui un Estat independent de ple dret. Com també sabem que ens queden molts anys per endavant i que la millor manera de viure aquests anys és creant un nou país fet per nosaltres, on hi siguem més presents, més participatius, més escoltats i més decisius. I si durant aquests nous passos que haurem de fer ens sobrevé la por, el cansament o el dubte, tinguem sempre present allò que va dir A. Lincoln: «La millor manera de predir el nostre futur és crear-lo».
