Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Jesús Mestre
Aquest divendres ha mort Jordi Madern, a 88 anys, responsable de les pastisseries Foix i un personatge entranyable de Sarrià. La seva figura, sempre impecablement vestida, i la seva personalitat amable i sempre atent a saludar i intercanviar quatre paraules, ja no la trobarem als carrers de la vila. La missa exequial serà diumenge a les 9h del matí a la parròquia de Sant Vicenç.
La mare del Jordi era cosina del poeta Josep Vicenç Foix, qui es va encarregar d’engrandir i donar caràcter a la Pastisseria Foix de Sarrià, fundada pel seu pare el 1886, ara fa 135 anys. En Jordi, des de nen, es va vincular a l’obrador de la pastisseria que no va deixar mai. En vida del poeta, va ser un puntal pel negoci i, després de la seva mort, va donar empenta necessària per mantenir les pastisseries i, sobretot, la Fundació J. V. Foix, fundada el 1991 per en Jordi i altres col·laboradors, seguint instruccions del poeta que havia mort pocs anys abans, el 1987. Té com a objectius principals els de recollir tota l’obra, els documents i els béns personals del poeta amb la finalitat de conservar i difondre’n l’obra.
La identificació d’en Jordi amb la Fundació va ser gairebé biològica, ja que la seu era a la mateixa casa d’en Jordi, al veïnat del Peu del Funicular. Per tenir ordre de papers, documents, manuscrits i altres molts objectes, en Jordi va comptar amb l’ajuda especialitzada de la Margarida Trias, una persona que ha fet tàndem amb en Jordi per anar publicant anualment un llibre amb obra del poeta, convocar molts actes per tenir present l’obra i la presència de Foix. Aquest any, per exemple s’ha publicat una obra monumental que, en dos volums, ha reunit pràcticament tota l’obra foixana, amb una acurada edició a càrrec de Jordi Cornudella.
I fa ben poc, el 19 de maig, es va estrenar al Teatre de Sarrià l’obra L’Instant i les deixes del somni. Foix per ell mateix, on el poeta ens mostra el Sarrià del seu temps. Aquell dia va ser el darrer que vaig tenir el goig de saludar en Jordi.
Aquestes iniciatives i moltes més no haurien estat possibles sense el suport d’en Jordi Madern, que no es va reduir a la pastisseria i a la fundació, sinó que es va estendre a totes les entitats i iniciatives culturals del barri. Tots li devem molt a en Jordi! Descansi en pau.
