El Racó del Veïnat
Joan Ruiz
El proppassat dimecres 14 d’abril, la Fundació J.V. Foix encapçalada per Margarida Trias, va engegar una campanya d’adhesions al nom de J.V. Foix per a la nova biblioteca de Sarrià. Això s’esdevé davant el fet que tant l’Ajuntament com la Diputació han considerat d’obviar aquesta proposta i, per tant, s’ha decidit posar en marxa aquesta iniciativa per tal de fer canviar de parer la postura de les esmentades institucions municipals.
Podríem condensar tres raons principals per les quals la nova biblioteca de la vila hauria de portar el nom del poeta. Primerament el fet inequívoc que ens trobem davant el veí més il·lustre de Sarrià no només en termes culturals sinó també d’arrelament a la història del barri en tant que gerent, bona part de la seva vida, dels establiments Foix de Sarrià. El vincle entre l’investigador en poesia i la vila de Sarrià es remunta al seu naixement l’any 1893 i no fineix fins a la seva mort, l’any 1987. J.V. Foix passà tota la seva vida amunt i avall del carrer Major de Sarrià, el passeig Bonanova, Pedralbes i el seu domicili al 9 de Setantí. Estigué lligat al teixit associatiu cultural del barri, incentivant i col·laborant a La Cònsola (1919-1920), revista sarrianenca en la qual publicà el cal·ligrama Poema de Catalunya que hom pot visitar a la Via Augusta i assistint i essent soci del centre parroquial de Sant Vicenç.
La seva obra literària, fonamentalment elaborada a la vila, dotà aquesta d’un gran prestigi, convertint-se així en el poeta de Sarrià per excel·lència al situar la seva coneixença arreu del país. Menys important és que, sovint, també es reuní amb tota mena d’intel·lectuals d’arreu de Catalunya i d’Europa a casa seva i a la pastisseria de la plaça de Sarrià. En són exemple els seus contactes i estrets lligams amb Salvador Espriu, Carles Riba, Paul Éluard, Salvador Dalí, Federico Garcia Lorca, Josep Maria López-Pico, Gabriel Ferrater, Joan Miró, Josep Obiols, Joan Brossa i Josep Carbonell, per citar alguns noms.
En segon lloc, l’escriptor ocupa una posició eminent i privilegiada en la història de la llengua i la literatura catalanes del segle XX, reconegut tant nacional com internacionalment i deixant un llegat incalculable. La seva obra sempre estigué lligada a Sarrià, des d’on elaborà gran part de la seva prolífica carrera literària. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1962), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973), Medalla d’Or atorgada per la Generalitat de Catalunya (1981) i proposat com a candidat pel premi Nobel de Literatura, entre d’altres reconeixements.
En darrer terme, no hi ha cap millor homenatge possible a J.V Foix que posar el seu nom a un temple de la cultura i dels llibres com és una biblioteca, i al seu barri. Més enllà d’anomenar un carrer, una avinguda, un centre educatiu, aquest és el reconeixement que li pertoca i el qual li deuen les institucions del barri, de la ciutat i del país. Pels qui advoquen per un procés participatiu de decisió del nom, no podem obviar el fet que, les altres dues candidatures, tant de Carme Karr com de Dolors Monserdà, també tenen llurs carrers al barri. Inclús essent aquesta darrera, qui també dona nom a l’escola situada a l’avinguda de Vallvidrera.
Obrir un procés participatiu en el qual, la major part de les persones que hi tindran dret a votar, sense ni tan sols haver llegit l’obra del poeta ni la de les altres candidatures, pot desembocar en arbitrarietat, tal i com se’n denota de l’article de Jordi Bigues. Arbitrarietat en el sentit de situar un nom tan rellevant i transcendental a l’alçada d’altres autors i autores que no assoleixen d’entrada els mèrits de Foix, i que podrien obtenir aquest homenatge un tant injust. El que caldria doncs, com bé diu Antoni Martí, és atendre a criteris literaris i culturals en termes de qualitat i mèrit proporcionals més que no pas sotmetre-ho a una decisió col·lectiva poc treballada, enraonada i desinformada.
ALTRES ARTICLES RELACIONATS:
