Publicitatspot_img
Publicitat
spot_imgspot_img

L’esvoranc de Sant Gervasi: una gestió exemplar

"Sovint informem sobre les mancances. Però també és important destacar quan les coses es fan bé: és innegable que el comandament d’aquesta crisi ha sigut encertada", l'opinió de Carme Rocamora

Publicitat
Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press, El Nacional i Nació Digital. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Opinió

Carme Rocamora i Seguí

Matí del 7 de juliol i salten totes les alarmes. Un esvoranc a Sant Gervasi, a la zona on treballa la tuneladora de l’L9. Comença un recompte, en actualització constant, dels edificis desallotjats i la incertesa s’estén per tot el barri i per tot Barcelona, amb l’ombra de la crisi del Carmel ben present en la memòria col·lectiva.

No sé si va ser l’experiència acumulada arran d’aquell episodi, durant l’etapa de Joan Clos a l’alcaldia, o bé la vocació de servei públic de l’actual equip de govern del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Probablement, una combinació de totes dues coses. El que sí que sé és que aquest diari, amb dotze anys de trajectòria, ha assenyalat moltes vegades les errades i les vacil·lacions de l’Administració municipal. Però la resposta davant aquest esvoranc no n’és una.

Sovint expliquem les mancances de les institucions, i crec que també és necessari reconèixer quan les coses es fan bé. Sense cap voluntat de fer propaganda ni de caure en discursos electoralistes, la gestió d’aquesta crisi ha estat, fins ara, exemplar. Aquesta és la percepció de qui escriu aquestes línies després d’haver parlat amb desenes de persones afectades i d’haver comprovat sobre el terreny el desplegament dels serveis municipals, des dels Bombers de Barcelona fins a Protecció Civil.

També és cert que les característiques socioeconòmiques del barri han condicionat la gestió de la crisi. Des d’aquest diari hem insistit sovint que el districte no es pot entendre des del tòpic homogeni del «barri benestant», perquè no és el mateix el Farró que les Tres Torres, ni Vallvidrera que Galvany. Tot i això, sembla evident que una situació com aquesta és més fàcil de gestionar en un entorn on moltes de les persones afectades poden recórrer a una segona residència o a una xarxa familiar de suport. Probablement, el panorama hauria estat diferent en barris amb més vulnerabilitat social, com el Raval o la Trinitat Vella.

Ara bé, aquest context favorable no resta mèrit a l’actuació municipal. El més rellevant és que cap de les persones que necessitaven allotjament s’ha quedat sense resposta i que, des del primer moment, l’Ajuntament ha estat capaç d’oferir alternatives i informació. No hi ha hagut sensació de desemparament ni dubtes sobre on dirigir-se per obtenir ajuda.

La resposta institucional ha combinat un desplegament tècnic i polític notable. Les compareixences informatives han estat constants i, més enllà d’algunes contradiccions puntuals entre administracions, el contacte permanent amb el veïnat ha contribuït a reduir la inquietud. En aquest sentit, la presència sobre el terreny de representants coneixedors del territori, com el conseller tècnic del PSC, Blas Navalón, o la consellera Begoña Roget, ha estat especialment valuosa. Tot plegat sota la direcció de la regidora del districte, Maria Eugènia Gay, i del responsable de Seguretat de l’Ajuntament, Albert Batlle.

S’havia alertat de l’aparició d’esquerdes en òrgans de participació abans de l’esvoranc? Sí. Hi ha una crisi de l’obra pública a Catalunya després dels episodis de Sant Gervasi, Vallbona o l’incendi de Sants? És una qüestió que caldrà analitzar i investigar amb rigor. Però una cosa no treu l’altra. La resposta de l’Ajuntament davant aquesta emergència ha estat un exemple de gestió pública eficaç: un model que valdria la pena tenir present quan arribin futures crisis.

Notícies relacionades

Junts exigeix solucions i ajuts urgents pels veïns i comerciants afectats per l’esvoranc de Sant Gervasi

Martí Galbis i Laïlla reclamen "responsabilitats polítiques" i lamenta que ni l'Ajuntament ni la Generalitat hagin demanat "disculpes"

Només els veïns de dues finques afectades per l’esvoranc podran tornar a casa el dilluns

El Govern preveu aprovar dimarts vinent mesures econòmiques per als comerciants i els veïns afectats

L’esvoranc de l’L9 ha afectat 300 veïns i una setantena es troben allotjats en hotels de Sant Gervasi

El Punt d’Informació Ciutadana ubicat al Centre Cívic Vil·la Florida, habilitat el mateix dia de la incidència, romandrà obert fins que es produeixi el retorn als habitatges

S’allarga l’agonia pels veïns afectats de Sant Gervasi: no podran tornar a casa com a mínim fins al 17 de juliol

Tot i que l'evolució del monitoratge és "positiva", s'han de fer tasques per comprovar l'estat dels terrenys sota dels edificis afectats
spot_img

Galvany i el Putxet concentren la majoria dels pisos turístics de Sarrià – Sant Gervasi

El districte és el sisè de Barcelona amb més habitatges d’ús turístic, amb 662 llicències i una forta concentració a Sant Gervasi-Galvany i el Putxet i el Farró

L’avinguda J.V. Foix es tallarà al trànsit per tasques de manteniment

L'afectació es produeix a causa dels treballs de connexió a la xarxa de clavegueram, en el marc de les obres de construcció de la nova seu de la Guàrdia Urbana

“Quan la sanitat esdevé refugi”: el Palau Robert mostra l’acollida d’infants palestins en hospitals catalans

L'exposició retrata l'impacte de la guerra sobre el sistema sanitari a Gaza i l'atenció mèdica que alguns infants han rebut a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

No hi ha articles per mostrar