Dos mesos de l’esvoranc de l’L9

Societat

Ana Rubió Jiménez

Les vacances d’estiu van començar de forma accidentada per a alguns veïns del barri de Sant Gervasi. Els habitants dels números 2, 4 i 6 del carrer de Rubinstein, els dels blocs 3 i 5 de Teodora Lamadrid i els del carrer Sant Gervasi de Cassoles, 54, es van veure obligats a abandonar casa seva el dimarts 7 de juliol, després de l’enfonsament d’un interior d’illa provocat per les obres de la línia L9 del metro. En total, 93 pisos i 16 locals van ser desallotjats, cosa que representa al voltant d’uns 300 veïns afectats.

Dos mesos més tard, hi ha més de 30 pisos que no han pogut tornar a la normalitat i que encara trigaran a fer-ho. Hi ha 15 famílies que podran reprendre la vida a casa en un màxim de cinc setmanes, mentre que un total de 18 domicilis i 7 locals comercials hauran d’esperar fins a principis de l’any 2027, segons va informar el director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, Ramon Ramírez, a la darrera reunió informativa d’agost. El Govern de la Generalitat atribueix aquests terminis a la necessitat de traslladar la tuneladora, que continua aturada sota els edificis compromesos per l’esvoranc, i de consolidar el terreny abans d’autoritzar el retorn del veïnat.

Davant d’aquesta notícia, els veïns afectats manifesten el seu malestar. La Patrícia, mare de dos infants, anticipa amb angoixa la tornada a l’escola: “La logística se’ns fa impossible; hem demanat que ens col·loquin en un apartament, però les opcions que ens donen estan tan lluny del barri que ens resulta inviable portar els infants al col·legi.” Explica que han passat l’estiu amb les maletes al cotxe, instal·lant-se a casa de familiars i amics, però que la situació està arribant a uns límits que ja no poden assumir: “La majoria dels veïns estem ja molt desgastats, qui no té ansietat, té depressió i, qui no, està mort de por.”

Els primers dies de la crisi

L’esvoranc, que va ser detectat pel propietari de la pizzeria Verona al seu pati interior, era d’uns 8 metres de diàmetre i 4 de fondària i ha estat recobert amb formigó. La resposta dels serveis municipals va ser immediata: en notificar-se la incidència, els Bombers de Barcelona van assumir la resposta d’emergència i van dictaminar els desallotjaments preventius, que van ser executats conjuntament amb la Guàrdia Urbana.

“Jo estava en una reunió amb el meu cap quan van tocar repetidament al timbre”, explica en Jamshed. A la porta hi havia la seva llogatera i quatre bombers, que li van demanar que abandonés l’edifici. “Ens van dir: quedeu-vos amb algun amic un parell de dies, però, és clar, jo visc a Barcelona des de fa tres anys i se’m feia molt difícil demanar a algú de quedar-me a casa seva.” En Jamshed va traslladar-se a casa la seva llogatera els primers dies fins que, veient les dimensions de l’incident, el van instal·lar en un hotel.

Des d’un primer moment i, sota la direcció permanent de la regidora del districte, Maria Eugènia Gay, i del responsable de Seguretat de l’Ajuntament, Albert Batlle, es va establir una xarxa d’informació i un contacte permanent entre el veïnat, els comerciants afectats i els equips d’intervenció. Paral·lelament, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) va activar un dispositiu d’acompanyament a les persones afectades.

El veïnat agraeix la rapidesa amb què es va donar resposta a les necessitats bàsiques, però demana un major compromís i honestedat en la gestió de la crisi. “Ara, per fi, reconeixen que no tenen certeses i sé que no he d’aferrar-me a una data de tornada”, celebra la Patrícia. Mare de família, autònoma i amb un aparell digestiu delicat després d’haver superat un càncer, recorda la dificultat de les primeres setmanes vivint en dues habitacions d’hotel: “Un hotel per les vacances pot estar bé, però quan no són vacances, és impossible. Sense una cuina, vaig estar amb problemes digestius més de dues setmanes.” La Patrícia qüestiona el fet que una ciutat com Barcelona no pugui ser més resolutiva en situacions com aquesta i demana que “la gestió d’aquesta crisi no es converteixi en una qüestió política”.

Un retorn amb nous terminis

A mitjan juliol, segons l’informe de la regidora del districte presentat al Consell Plenari, ja s’havien realitzat el 91,3 % de les inspeccions tècniques als pisos desallotjats, sense detectar cap lesió estructural rellevant. De manera esglaonada, i malgrat superar les previsions temporals inicials, una part del veïnat afectat va poder començar a retornar als seus domicilis, entre ells els residents dels blocs 54, 56 i 68 del carrer de Sant Gervasi i del número 6 del carrer de Rubinstein.

Tanmateix, dues setmanes més tard, es va localitzar una nova esquerda al soterrani del bloc del carrer Rubinstein, número 2, una descoberta que va tornar a desestabilitzar la crisi i que va endarrerir el retorn del 40 % dels veïns afectats a inicis de setembre, sense tan sols poder accedir als domicilis acompanyats pels bombers -com sí que s’havia pogut realitzar fins aleshores. Com va explicar el director general d’Infraestructures de Mobilitat això suposava un “canvi de tendència” després d’un seguit de resultats positius que apuntaven cap a la conclusió de la incidència.

Nova recandelarització

A inicis de setembre, els calendaris s’han tornat a reajustar i ja existeix una nova previsió oficial: mentre que alguns veïns tenen prevista la tornada a mitjan octubre, per a d’altres el retorn s’endarrereix com a mínim quatre mesos més. Tanmateix, tornar a casa no vol dir entrar-hi a viure: “Malgrat que ens diguin mitjans d’octubre per accedir als edificis, després caldrà arreglar les esquerdes de les cases, que ara són per tot arreu”, lamenta la Patrícia. A més, manifesta que hi ha un sentiment de desconfiança generalitzat: “Qui ens assegura que això no tornarà a passar?”

Per vehicular les seves demandes, un terç dels veïns afectats ha decidit organitzar-se en una plataforma d’afectats de l’L9, sota la representació de l’advocada Carmen Pérez-Pozo, que ja va defensar els interessos d’una part dels afectats pel col·lapse de les obres de la línia L5 al Carmel, l’any 2005. L’objectiu de l’acció conjunta és negociar la reposició de danys materials, morals i econòmics. Alhora, els veïns reclamen un perit independent per validar el retorn: “Alguns veïns no tornaran a casa sense un tècnic extern a la Generalitat que ho garanteixi”, afirma Pérez-Pozo a El Jardí .

Paral·lelament, els comerciants es troben davant d’una situació igualment crítica. En Domingo, propietari de la pizzeria Verona, es planteja si podrà reobrir el negoci: “En funció de com es facin les compensacions, sabré si puc assumir el cost de la reobertura.” La pizzeria és un dels 16 negocis que rebran un crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF) per afrontar les despeses ordinàries i en Domingo reconeix que, sense aquest ajut, ja hauria hagut de tancar el restaurant. Tanmateix, reclama que s’agilitzin i se simplifiquin els tràmits burocràtics per fer efectives les compensacions.

L’esvoranc de Sant Gervasi ha mobilitzat la vida de molta gent, no només dels afectats: famílies, amistats, comerços, veïnat… En els darrers dos mesos, s’ha desplegat una xarxa de suport orgànica que ha facilitat la gestió d’aquesta crisi. “El veïnat i la clientela habitual s’han ofert a tot: que vagi a casa seva a menjar, a descansar, a dutxar-me… Fins i tot a fer un bot comú per cobrir les despeses de la pizzeria”, destaca en Domingo. “Ara sé que puc comptar amb els meus veïns”, aplaudeix en Jamshed, “i això amb els temps que corren és una meravella”, afegeix.