Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
María Jiménez
Després de mesos d’accessos tancats i restriccions severes arran de la crisi de la pesta porcina, la paciència dels comerciants, restauradors i veïns de Collserola s’ha acabat. El que va començar com una mesura d’urgència sanitària per frenar la pesta porcina ha acabat convertint-se en un veritable problema crònic per a tots aquests col·lectius.
Aquest dissabte 17 d’octubre, la plaça de Vallvidrera serà el punt d’inici d’una protesta que pretén portar fins al Tibidabo un clam unitari: cal reobrir el parc de manera coherent, transparent i immediata. La iniciativa està impulsada principalment pels comerciants i els restauradors de Collserola –que són el col·lectiu més directament afectat per les restriccions–, i hi dona suport l’Associació de Veïns de Vallvidrera i Mont d’Orsà. Des d’aquesta associació veïnal, s’apunta que, tot i existir diversitat d’opinions sobre la necessitat o no de reobrir el parc, hi ha una clara solidaritat amb la situació crítica que viu el comerç i restauració local. A les onze es convocarà a tothom qui vulgui participar, i a les 12 començarà una caminada conjunta fins al Tibidabo.
El primer cas positiu de pesta porcina africana a Collserola es va confirmar el 28 de novembre de 2025, amb l’epicentre inicial entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat. Inicialment, el Departament d’Agricultura i la Generalitat van establir restriccions per zones d’alt i baix risc que van afectar prop de 20 municipis de l’àrea metropolitana. Tanmateix, la detecció del primer senglar infectat al terme municipal de Barcelona va obligar a decretar, l’11 de març de 2026, el tancament total i complet de l’accés al medi natural i a les activitats de lleure de tot el Parc Natural de la Serra de Collserola, amb la finalitat d’evitar la propagació del virus a les explotacions ramaderes de Catalunya.
Tot i que està permès l’accés per asfalt als establiments oberts, la prohibició de fer excursions, passejar o fer activitats de lleure al medi natural ha eliminat completament el flux habitual dels visitants habituals, com ara ciclistes o senderistes. I no només això, sinó que els restaurants, les masies i els comerços arrosseguen gairebé un any de caiguda dràstica de la facturació i pèrdues continuades a causa del fet que també s’han reduït notablement els visitants estrangers o de cap de setmana.
La veu dels afectats i de les administracions
Un cas que exemplifica perfectament aquesta crisi és el de la Lola Serrat –vinculada directament al conflicte com a propietària de dos negocis a la zona: Uaala Gelateria i Uaala Obrador–. Des del tancament de la muntanya, les seves vendes van baixar en picat fins al punt que es va veure obligada a traspassar un d’ells. «Canvia molt que et tanquin 3 mesos al fet que et tanquin un any; cap petit comerç aguanta això», explica, remarcant com la situació ha portat negocis de l’entorn com el del parc del Laberint d’Horta a registrar fins a un 90% menys de facturació.
Els restauradors han dit prou a aquesta situació i denuncien que, mentre es manté el bloqueig al turisme local i a l’activitat recreativa, les administracions no han ofert prou ajuts ni un pla clar de desescalada o reobertura gradual. Aquest malestar contrasta amb la versió oficial de la Generalitat, que defensa que les restriccions d’accés al medi natural continuen essent imprescindibles per garantir la bioseguretat, remarcant que totes les anàlisis realitzades a les explotacions porcines del radi de vigilància han continuat donant resultats que no permeten procedir a la reobertura del parc.
Serrat critica la gestió institucional per la manca de respostes clares i per anar prorrogant les restriccions de tres mesos en tres mesos de manera «incomprensible», així com per dur a terme accions aïllades que no resolen el problema de fons. Com ella mateixa assenyala, el factor temps és decisiu: si s’aconsegueix obrir a la tardor, els comerciants encara tindran opció de recuperar-se, però si la reobertura s’allarga fins a l’hivern, la campanya estarà perduda i es veuran obligats a esperar de braços plegats fins a l’estiu, una espera que molts negocis locals no podran suportar.
L’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, defensa el manteniment de les restriccions per criteris de salut animal i de protecció del medi, mentre formacions de l’oposició com ERC han portat tant a l’Ajuntament com al Parlament de Catalunya la petició urgent de reobrir Collserola i adequar les mesures a la realitat actual. D’altra banda, des de l’administració es recorda la creació de la Taula del Senglar per gestionar la sobreabundància d’aquesta espècie i es reitera la crida a la col·laboració ciutadana per respectar la senyalització i no alimentar la fauna salvatge.
Dins del mateix veïnat hi coexisteixen diferents mirades sobre si cal prioritzar la reobertura total immediata o mantenir certes precaucions ambientals; el que és clar és que la petició de transparència i gestió coherent és compartida. Principalment, es demana tornar a permetre l’accés gradual i controlat al parc; aplicar criteris clars, coherents i proporcionats a la situació epidemiològica i mediambiental actual; explicar clarament quines activitats s’autoritzen i per quines raons es mantenen certes diferències o excepcions; crear espais de diàleg permanent entre les administracions, els comerciants, els restauradors i el veïnat afectat; i garantir compensacions o suports financers per als negocis locals que acumulen pèrdues de fa deu mesos.
Per això, els veïns fan una crida a la participació massiva de tota la ciutadania en aquesta caminada de protesta que discorrerà des de Vallvidrera fins al Tibidabo. Tot i que la convocatòria s’ha anunciat amb molt pocs dies de marge, s’espera una gran assistència, així com la presència de nombrosos polítics i mitjans de comunicació per fer visible el clam de la muntanya.

Dades actualitzades
Segons les darreres dades oficials actualitzades pel Departament d’Agricultura, el total acumulat d’afectació i la gestió de la crisi mantenen la pressió al territori, havent-se confirmat recentment nous casos positius (com el darrer registrat a la zona d’alt risc de Molins de Rei).









