Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
L’ocell
Enric Capdevila
L’agró blanc (Egretta alba) és un ocell de l’ordre dels pelecaniformes i de la família dels ardeids, com el bernat o el martinet blanc. És un ocell present en tots els continents, a Europa es concentra al sud-est (delta del Danubi, Turquia, mar Negre i l’Adriàtic), i en els últims anys s’està expandint per un increment poblacional. A Catalunya era un ocell hivernant i migrador regular i molt escàs, però s’ha anat recuperant i des de començament de segle va començar a nidificar al delta de l’Ebre (la primera cita de cria de la península Ibèrica és de l’any 1997) i darrerament als aiguamolls de l’Empordà, i als deltes del Llobregat i del Besòs.
És una au gran i esvelta, que arriba als 90 cm d’alçada i fa fins a 190 cm d’envergadura. El plomatge blanc i el groc del bec recorden l’esplugabous, però és molt més gran, li treu més de 40 cm d’alçada. La pell del voltant dels ulls és d’un color verd grogós i l’iris dels ulls és de color groc sofre. Té les potes fosques, descolorides, i els dits d’un color verdós tirant a negre. Vola amb el coll retret, però sol caminar amb el coll estirat, les ales arquejades, mentre les potes sobresurten darrere la cua. Els joves, similars als adults no reproductors, tenen les potes de color groc verdós i el bec groc.
El seu hàbitat preferit són les zones aquàtiques tranquil·les rodejades de canyissars, riques en peixos i amb escassa vegetació arbòria. S’alimenta de peixos, insectes aquàtics, ratolins, musaranyes i pollets que busca preferentment en aigües poc profundes de llacs, llacunes, camps inundats d’arròs i aiguamolls. Durant l’època de cria es pot allunyar fins a 15 km del niu per a buscar l’aliment i pot pescar peixos de mida prou gran, que no poden engolir.
Els mascles, a l’època de cria, tenen la meitat superior del bec negra i la inferior groga, i llueixen unes fines plomes ornamentals a la gola i a la base del coll, i també unes de llargues i desfilades al dors, a manera de mantell, que sobresurten una mica de la cua. El mascle defensa el seu territori amb postures amenaçadores, inflant les plomes i alternant vols circulars i atacs amb el bec. Construeix el niu al mig de canyissars, en petites colònies d’unes deu parelles, que poden ser mixtes i integrades per bernats pescaires, agrons rojos i martinets blancs.
Dita: Les ventades d’octubre porten els ocells i maten l’eruga.
