Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
Eduard Llorens
La parròquia de Sant Ildefons, al barri de Galvany, va acollir dilluns, 5 d’octubre, la conferència Doctrina Social de l’Església: una fe compromesa amb el món, a càrrec de Jordi López Camps, doctor en Biologia, expert en gestió pública i antic director general d’Afers Religiosos de la Generalitat. La sala es va omplir, malgrat el mal temps, en una sessió que va repassar una tradició de pensament poc coneguda, però molt vinculada als debats socials actuals.
Què és la Doctrina Social?
López Camps va explicar que la Doctrina Social de l’Església és el conjunt d’ensenyaments elaborats pels papes i pels organismes eclesials per orientar la presència dels cristians en la societat, la política i el món del treball. No és un programa polític ni un sistema tancat, sinó una reflexió que s’actualitza a mesura que canvien les realitats socials.
Els seus principis són el bé comú, la solidaritat, la subsidiarietat, la justícia social, la participació política i social i la destinació universal dels béns. El bé comú busca les condicions que permeten el desenvolupament de tothom; la solidaritat reclama una responsabilitat compartida, especialment envers les persones vulnerables, i la subsidiarietat defensa que les decisions es prenguin, sempre que sigui possible, en els àmbits més propers a les persones.
Aquests principis parteixen de la igualtat en dignitat de tots els éssers humans i del respecte als drets humans i als drets dels pobles com a base de la convivència.
El treball abans que el benefici
El recorregut va començar amb Rerum novarum (De les coses noves), publicada per Lleó XIII l’any 1891, en plena industrialització. El document defensava el dret dels treballadors a un salari just i afirmava que el treball humà havia de prevaldre sobre el capital.
Aquesta idea continua sent actual en un context de precarietat laboral, sous insuficients i dificultats per accedir a un habitatge. La doctrina social no rebutja la propietat privada ni la iniciativa empresarial, però les sotmet al bé comú i rebutja que justifiquin l’explotació.
Una altra aportació destacada és el principi de subsidiarietat, desenvolupat a Quadragesimo anno (En el quarantè any), de Pius XI (1931). Allò que poden fer les persones, les entitats o les administracions més properes no ho han d’assumir instàncies superiors. És una defensa de la participació ciutadana i de la capacitat de la societat per organitzar-se, però també una crida a la solidaritat i a la responsabilitat compartida.
Una mirada crítica sobre l’economia
Els documents socials de l’Església han anat ampliant la seva mirada. Mater et Magistra (Mare i mestra) i Pacem in terris (Pau a la Terra), de Joan XXIII, van situar les desigualtats en una dimensió mundial i van defensar els drets humans, la pau i la responsabilitat dels governs.
El Concili Vaticà II, amb Dignitatis humanae (La dignitat humana), va reconèixer la llibertat religiosa com un dret fonamental. Pau VI va relacionar desenvolupament i justícia a Populorum progressio (El progrés dels pobles) i va convidar l’Església a comprendre la societat postindustrial a Octogesima adveniens (En arribar el vuitantè aniversari).
Joan Pau II va afirmar que el treball existeix per a la persona i no la persona per al treball a Laborem exercens (Sobre el treball humà). A Sollicitudo rei socialis (La preocupació social) va denunciar les estructures que generen pobresa, i a Centesimus annus (El centenari) va defensar el mercat i la iniciativa privada, però sotmesos a criteris morals i al bé comú.
Aquest plantejament pot sorprendre qui associa l’Església amb una defensa sense matisos de l’ordre establert. La Doctrina Social qüestiona l’explotació econòmica i la concentració excessiva del poder, i reclama que l’economia estigui al servei de les persones.
Pobresa, medi ambient i fraternitat
Benet XVI va alertar sobre el poder dels capitals financers i de les empreses transnacionals a Caritas in veritate (La caritat en la veritat). Francesc va defensar una Església que escolta els pobres a Evangelii gaudium (L’alegria de l’Evangeli).
A Laudato si’ (Lloat sigueu), va vincular la crisi ambiental amb la desigualtat social: el deteriorament del planeta i la pobresa no són problemes separats. I a Fratelli tutti (Germans tots) va proposar la fraternitat universal com a alternativa a l’individualisme i a la cultura de l’enfrontament.
Dilexi te (T’he estimat), iniciada durant el pontificat de Francesc i publicada el 2025 durant el pontificat de Lleó XIV, aprofundeix en la pobresa, en el seu sentit més ampli, i en la necessitat de situar les persones vulnerables al centre de l’acció de l’Església. Aquesta mirada també inclou la defensa dels drets humans, la democràcia, la llibertat religiosa i l’acollida de les persones migrants.
En el diàleg final amb el rector, Mn. Josep Maria Jubany, López Camps va remarcar que la dignitat d’una persona no depèn del seu origen ni de la seva situació administrativa.
Tecnologia al servei de les persones
La conferència també va presentar Magnifica humanitas (Magnífica humanitat), del papa Lleó XIV. Davant les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, l’encíclica planteja una elecció: construir una nova torre de Babel, basada en el domini i la concentració del poder, o una nova Jerusalem, fonamentada en la cooperació, el diàleg i la participació.
La qüestió és especialment actual: qui controla les grans plataformes tecnològiques i els nous poders econòmics? La resposta de la Doctrina Social és clara: la tecnologia ha d’estar al servei de la dignitat humana, el bé comú i una societat més justa.
La parròquia continuarà aprofundint en aquests temes el 9 de novembre, en una trobada amb la periodista Gemma Morató dedicada a analitzar amb més profunditat Magnifica humanitas.
