Buidar no és deixar anar

Opinió

Glòria Vilalta

Per a la majoria de persones, buidar no és fàcil.

No és fàcil per diferents raons; però la majoria estan relacionades amb la dificultat de deixar anar.

Quan buidem el nostre armari, per exemple, estem deixant anar no només aquella samarreta, sinó el que representa per a nosaltres. Potser la vam portar un dia important i significatiu, potser ens la va regalar alguna persona estimada, potser és un record d’un viatge… Hi ha molts records que poden estar lligats a una samarreta.

Treure una cosa de l’armari que no significa pràcticament res per a nosaltres seria només buidar. Treure una samarreta o peça a la qual hi ha unes emocions associades ja costa més. Aquí cal deixar anar aquella associació i entendre que el record o l’emoció no marxa amb la samarreta. És cert que les coses ens ajuden a recordar persones, etapes, llocs o moments, però no sempre cal. Potser hi ha alguna altra peça o objecte, una fotografia, una polsera o el que sigui, que també t’ho recorda. I aleshores, pots deixar anar la samarreta que ja no et poses o que et va petita. Aquella samarreta està ocupant un lloc, no només en el teu armari, també a la teva vida. I quan un espai està ocupat, no hi ha lloc per res més.

De la mateixa manera, si tires o regales la samarreta sense haver fet un treball previ per poder-la «deixar anar», crearàs un buit difícil d’omplir. En lloc de fer espai per a noves possibilitats o simplement per tenir més calma mental, hauràs creat un espai que voldràs omplir de seguida amb el primer que trobis.

Se m’acut l’analogia amb el buit que et pot deixar una parella. Si no es fa un bon tancament de la relació, possiblement atrauràs una parella que potser no serà la més adequada per a aquell moment i repetiràs els mateixos conflictes o situacions que amb l’anterior.

Cal poder-se acomiadar, amb agraïment i consciència. Només així podem fer espai per al que és nou.