Mirar a l’inrevés

Opinió

Glòria Vilalta

Aquest matí he mirat l’entorn d’una altra manera.

He fet un trajecte que faig 3 dies a la setmana. Tinc per costum pujar per un lloc i baixar per un altre. Podria donar raons “lògiques” per fer-ho d’aquesta manera, però de fet només seria una justificació de la ment per una cosa que no té justificació. Simplement ho faig així. 

Tot i que tinc molt present que de tant en tant és convenient fer canvis com el d’anar canviant de camí, també és cert que els hàbits i les repeticions també són bones. Ens ajuden a organitzar-nos i a tenir la ment enfocada en una altra cosa i no a tot alhora. Que bé que no cal recordar cada vegada com es condueix! O que sabem de sobres com tornar a casa!

Així i tot, però, fer sempre el mateix pot fer que deixem de descobrir coses noves, d’observar altres entorns, d’obrir-nos al desconegut. Canviar de camí o qualsevol altre canvi ens ajuden a obrir la ment.

Avui, doncs -no intencionadament, però per un tema que ara no ve al cas- he pujat per on normalment baixo. No és ben bé un canvi de trajecte, però m’ha sorprès el canvi de perspectiva.

Ha estat una sorpresa, és com si el mateix carrer, les mateixes cases, fossin unes altres. M’he adonat de com canviava la visió de l’entorn en mirar-lo en un sentit (baixant) o en un altre (pujant). El paisatge canvia. No és la primera vegada que ho feia, però avui he estat especialment present. 

Això em fa pensar en la dificultat que tenim sovint d’entendre els altres punts de vista. No són els que tenim, són punts de vista d’una altra persona, que té una perspectiva diferent. Això és obvi. Tots ho sabem. Però fins a quin punt en som conscients? Si en fóssim sempre conscients, ens seria molt més fàcil entendre i acceptar l’altre. I no acostuma a ser així 😉

A casa

Com podem traslladar això a casa?

És fàcil fixar-nos en la casa d’un altre, la veiem per primer cop i totes les mirades són possibles i força obertes. Però què passa amb la nostra? Quantes vegades l’hem mirada de veritat? Des de quina perspectiva? Us convido a intentar mirar-la diferent. Com? Algunes idees: des del terra, des de sobre d’una taula o cadira, des d’una cantonada on no us pareu mai a observar, o si podeu, des de la visió d’un altre. Què hi veieu? Què hi veu l’altre?

Si ho feu des del joc, des de la mirada encuriosida, com si fóssiu nens o com si fos la primera vegada que veiéssiu la vostra llar, potser tindreu alguna sorpresa.

M’agradarà conèixer la vostra experiència.