La contrapartida de @elenabulet
Elena Bulet
No m’agrada sentir-me sol
Des del meu punt de vista, l’ésser humà és sociable per naturalesa. Necessitem relacionar-nos, interactuar amb el pròxim, comunicar-li les nostres idees, sentir-nos realitzats emocionalment… Un dels pitjors càstigs que podem patir és quedar-nos isolats, sense poder parlar amb ningú. Ens tornaríem bojos/ges, com nàufrags en una illa deserta. Aquestes interaccions, tan necessàries per nosaltres, són les que ens fan créixer i madurar com a persones. A mesura que ens enfrontem a noves situacions, aprenem i superem reptes. Estant sols/es seria impossible. Per acabar de complementar aquesta perspectiva, m’agradaria que et preguntessis quina és la teva major por. Quedar-te sol en un futur? No vull dir sol/a a casa o fer quelcom sense ningú, sinó no tenir família, amics/gues, parella… Gent en qui et puguis recolzar, que siguin punts de suport diaris. Per aquests motius, la soledat no és del tot bona. Potser a petites dosis, però res d’abusar-ne.
La soledat m’ajuda a connectar amb mi
Estar sol/la és tenir moments de reflexió. Poder escoltar-nos, cuidar-nos i pensar en què és el que volem. L’ésser humà també és soledat. Una soledat sovint associada al silenci. Per exemple, tots tenim records que no volem compartir. Algú molt savi em va dir un dia: “Uno es dueño de su silencio y esclavo de sus palabras”. I tenia tota la raó. De vegades necessitem els nostres racons privats. Instants només per a nosaltres. Quan estem sols/es vivim més intensament les situacions, captem realitats amb els 5 sentits més atents. Soledat és silenci i és quietud. És quelcom bo. És el teu espai, el moment de descans, una bombolla d’aïllament de la societat. Quantes vegades un/a torna a casa, s’estira al llit i sospira, tot gaudint d’un silenci suau que t’abraça. Quan la teva rutina va massa atapeïda, tota plena d’activitats sense pausa, cadascuna amb un grup de gent diferent, sense temps per un/a mateix/a, el teu cos acaba esclatant. Dient-te prou. Demanant-te soledat.
