La mirada jove
Espai Jove Casa Sagnier
El filòsof francès Gilles Deleuze tenia una concepció estranya dels viatges. Tot i odiar viatjar, sabia que en el fet de fer-ho es podia donar una ruptura significativa en el curs de la vida que hagués emprès aquell viatge. Perquè comprenia aquest fet, explicava, en relació amb les arts, que hi havia una mena de “geofiolosfia”, o una “geomúsica”, una “geoliteratura”, etcètera. Per ell significava que les arts podien ser tant o més importants que el fet de viatjar si es consideraven des del punt de vista de la transformació, de l’aprenentatge, de l’assoliment de cotes altes d’emoció. Hom pot viatjar, doncs, movent-se o immòbil, des de casa.
A aquest concepte de viatge immòbil, hom hi podria contraposar un altre concepte, del tot contemporani i que s’allunya dels motius originaris del viatge: el desplaçament sense transformació. Un desplaçament sense transformació es dóna quan, malgrat anar a l’altra banda del món, no hi ha cap ruptura, sobretot i generalment perquè la possibilitat de trobar-se amb l’altre ha quedat anul·lada per dispositius concrets. De quins dispositius parlem? Per exemple dels busos turístics; de les guies turístiques que assenyalen els punts d’interès tot delegant la capacitat de decisió; o bé de les zones de bars infinits que, en certs punts de la costa, són un mirall d’un tercer sector extractivista de mono-cultiu i, com bé se sap, els monocultius tenen la particularitat de destruir la diversitat del seu entorn. Tots aquests dispositius ens sonen i els tenim presents perquè conformen un entramat que a Barcelona ha dut a un turisme massiu que, a mesura que passen els anys (segons les enquestes que emet el mateix ajuntament), es percep cada cop més com un problema.
Aquestes consideracions són importants perquè les característiques del turisme massiu mica en mica s’instal·len a tots els espais del planeta. És per això que és cada cop més necessari pensar abans d’emprendre un viatge. Caldria preguntar-nos què ens empeny a fer un viatge, si els motius generals que ens fan fer les maletes són nostres o adquirits. Cal preguntar-nos, com feia Deleuze, què és allò que desitgem: volem descobrir cultures noves? Veure paisatges? Caminar? Conèixer gent agradable? Estar estirats a una platja? Descansar? Aprendre a anar sol pel món? Saber què es vol és un primer pas per un “turisme conscient”, per saber si el que volem encaixa amb allò que les promotores de turisme venen com a desitjable.
El següent pas, com passava amb Homer Simpson viatjant en el temps, pensar si el nostre comportament fa variar l’entorn que es visita, si el perjudica o el millora. A partir d’aquí podríem començar a esbossar les primeres pautes d’un viatjar conscient.
