Història
Marta Trius
L’escriptura i les arts escèniques han estat des de sempre una manera de fugir o almenys d’intentar relativitzar el dolor i la por. En aquest context s’ha desenvolupat el Congrés Internacional Escriptures de l’exili republicà de 1939 i els camps de concentració (80 anys després) del 10 al 12 d’abril.
La primera jornada del congrés va tenir lloc al MUHBA Plaça del Rei i les dues últimes al MUHBA Vil·la Joana de Vallvidrera. Per allà van passar escriptors, traductors, professors i especialistes del món del teatre que van oferir sessions i ponències sobre l’exili en els camps de concentració.
La ponència inaugural, ‘Exili i nacionalisme dues formes d’existència’, va ser a càrrec de Reyes Mate, del CSIC, i a partir d’aquesta se’n van succeir moltes altres sobre art i literatura: per exemple, ‘Poetes en els camps’ o bé ‘La solidaritat de Picasso amb els artistes de l’exili republicà’. També n’hi va haver sobre el sistema concentracionari europeu: ‘Tipologia de presos versus tipologia de supervivents’, així com sobre els llegats contemporanis: ‘Teatre i camps de concentració, trista herència’ i el llegat d’Imre Kertész, l’escriptor hongarès premi Nobel de literatura de 2002 que, després de passar de nen per Auschwiz i Buchenwald, va plasmar a tota la seva obra la perspectiva existencial. El resultat: un llegat d’obres en les quals relata els fets tal com els va viure, de manera radical i sense intenció de complaure. Així ho va explicar l’escriptor i traductor de l’obra de Kertész, Adan Kovacsics, durant la seva exposició del dia 12 d’abril.
La ponència de clausura del congrés va ser a càrrec de la professora americana de literatura Francie Cati-Arries, que va oferir una perspectiva sobre ‘Storytelling, memòria col·lectiva i els camps de França: els relats fundacionals de l’exili republicà’.
Aquest congrés internacional ha volgut visualitzar les relacions entre diferents manifestacions de l’univers concentracionari gràcies a la participació d’especialistes de tot el món que han parlat sobre art, literatura, gènere i geografia dels camps. Així mateix, ha tingut una importància clau el llegat contemporani d’aquests especialistes, sense oblidar els vincles creats amb la trajectòria de la ciutat de Barcelona.
